dades biogràfiquesbibliografiatextos críticstextos propis sobre poesiaselecció de poemes
conversa amb carles hac morvideotextos recitatscatàleg de cafè central
resum castellàfrancèsanglèscontacte

UN VIDEO INTERESSANT…

Arrel de la lectura qu vaig fer al desembre de 2016 a Lleida, dins el cicle “Vespres en vers”, Rosa Mesalles i Jordi Larios han fet un video intens, que podeu veure aquí:

 

ARBRE QUE S’ALLUNYÀ

LaBreu publica a la col·lecció Alabatre Arbre que s’allunyà, amb un esmolat pròleg de Marc Romera. Aquest llibre aplega poemes escrits entre 2010 i 2016. Un volum en cinc parts diferenciades per formes diverses d’escriptura però amb un discurs similar, que s’afegeix al meu corpus poètic. La reflexió sobre la vida, sobre la poesia. Sobre la llum, el silenci, el pas del temps (“aquest lleu fragment de l’etern”).

 

Xavier Serrahima n’ha parlat a ElPunt/Avui (15 oct 2017): http://dom.cat/1caw

 

UN ALTRE JACCOTTET: AIRES

A Jardins de Samarcanda (#85) es publica Aires, un llibre que Jaccottet escriu després d’un període difícil en l’àmbit personal i professional, i ‘havent descobert la cultura oriental. Som al 1961, i el poeta aprofundeix i furga l’endins de la seva poesia del dubte, del deseiximent, contrària a l’excés de negativitat imperant aleshores i, des de la modèstia dels seus versos, intenta il·luminar l’esperit sense deixar rastre.

 

 

Pere Calonge ha escrit una magnífica lectura del llibre: http://eltrapezi.com/jaccottet-aires/#

 

DUES NOVES TRADUCCIONS: BROSSARD i DESAUTELS

Dues noves traduccions, que es publiquen per aquest Sant Jordi de 2017: 

I de sobte sóc aquí a punt de refer el món, de Nicole Brossard. Un llibre en què l’escriptora quebequesa (poeta, novel·lista, assagista —però, sobretot, feminista radical i fundacional) reflexiona sobre les diverses estratègies a l’hora d’afrontar-se amb una traducció, i ho fa a partir de la pròpia experiència: com se l’ha traduït, què li ha plantejat aquesta reescriptura feta per un altre. Aquest llibre inaugura la col·lecció “Ferida oberta”, una cordició entre AdiA i Cafè Central.

Llegiu l’entrevista que Jaume C. Pons Alorda publica a Nació Digital: dom.cat/19ly

 

Una Felicitat imposada, de Denise Desautels. Un meravellós récit en què Desautels, en un prodigiós exercici estilístic, descriu l’ambient familiar i social d’una nena orfe en el Mont-real dels cinquanta, conservador i engolidor. La Felicitat (en majúscula) és l’objectiu a aconseguir —encara que tot sigui una ficció que la mare imposa. Un llibre excepcional, que publica LaBreu a la seva col·lecció La intrusa.

Llegiu l’entrevista que Jaume C. Pons Alorda publica a Núvol: dom.cat/19tj

 

 

L’IGNORANT, de Ph Jaccottet

Aquest és un dels llibres més significatius de Jaccottet, i marca el pas de la seva vida urbana de París, a la vida silenciosa de Grignan. Vindria a ser com  la “pràctica” de les “teories” exposades a El passeig sota els arbres.

Lleonard Muntaner acaba d’incorporar-lo al seu catàleg, coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre, Sant Jeroni).

M del Mar Oliva en parla a Sonograma: dom.cat/10b9

Esteve Plantada a Nació digital: dom.cat/12ns

Antoni Serra comenta el llibre amb entusiasme a Última Hora 6 nov. 2016.

Xavier Vidal (NoLlegiu) diu el poema L’ignorant: dom.cat/12uy

Àngels Moreno al Diari de València: http://diarivalencia.com/la-poesia-es-una-veu/

Anna Guitat en parla a la seva Tria Personal (Canal 33) del 8/2/17: http://dom.cat/15hs

Lluís Servera: La ignorància inquieta. Bona Pau #768. Montuïri, febrer 2017.

Xavier Serrahima: Racó de la paraula: dom.cat/19ut

 

SONOGRAMA em dedica un especial (#30, abril 2016)

La revista de cultura musical Sonograma (sonograma.org) em dedica un especial, sota el lema Poesia i Vida. Hi han col·laborat: Joaquim Carbó, Denise Desautels, Feliu Formosa, Jordi Marrugat, Jaume C. Pons Alorda, Víctor Sunyol, Dolors Udina, Pau Vadell i Antònia Vicenç. Les il·lustracions són de Pilar Abad i les fotografies actuals de Sara del Valle.

 

Els DIARIS de Jules Renard

Amb el títol d’Els burgesos són sempre els altres, Edicions Sidillà acaba de publicar la selecció i traducció que he fet del Journal (1887-1910), de Jules Renard. Les més de mil pàgines han estat reduïdes a unes tres-centes, i en elles es nota el verí Renard, i la preocupació per l’estil. De fet, el gran problema de l’autor al llarg de la seva vida va ser superar el trauma de la infantesa que havia exposat a Pèl de panotxa. Amb la cnsciència d‘estar escrivint una obra important.

 

 

M. del Mar Oliva, a Sonograma: dom.cat/t8j

Eva Piquer, a l’Ara: dom.cat/tg1

Jordi Nopca, a l’Ara Llegim: dom.cat/u3m

Eva Vázquez, a l’Avui: dom.cat/u1v

Esteve Plantada, a Nació Digitaldom.cat/u3h

Jaume C. Pons Alorda, a Núvoldom.cat/u3e

Xavier Serrahima, a Llibreria de guàrdiadom.cat/uw7

Alfred Mondria, a Trapezi: dom.cat/w8u

 

ENTREVISTES recents:

Jaume C Pons Alorda, a Núvol: dom.cat/n1l

Anna Ballbona: dom.cat/olz

 

PLUJA, nou llibre de poemes

AdiA, l’editorial de poesia que en Pau Vadell ha creat amb seu a Calonge (Mallorca), pubica en la seva col·lecció Óssos de sol algns dels meus darrers poemes sota el títol de Pluja. Es tracta d’un llibre amb dues parts: Microgrames, que aplega els textos escrits a propòsit del treball conjunt que des de fa tres anys anem fent amb l’artista visual Alícia Casadesús, i Looren, tres llargs poemes de reflexió, amb un rerefons autobiogràfic.

 

Laura Basagaña: dom.cat/n6e

Montse García-Ribas: dom.cat/nao

Manuel Rodríguez-Castelló: dom.cat/tg0

Joan Duran: dom.cat/ncr

Lluís Servera: BonaPau, novembre 2015 (Montuïri, Mallorca)

Meritxell Cucurella-Jorba: dom.cat/oxq

D.Sam Abrams: Avui, 16 /I/2016

 

DUES NOVES TRADUCCIONS DE PHILIPPE JACCOTTET

Coincidint amb el norantè aniversari del poeta, Días Contados publica la traducció d’un dels textos capitals per entendre la poesia de Jaccottet: El passeig sota els arbres, i Cafè Central s’ha volgut sumar a la celebració amb la publicació d’una plaquettte amb Quatre madrigals.

A poc a poc anem completant la traducció al català de les principals obres de Jaccottet. A la primavera, Lleonard Muntaner publicarà L’ignorant, un dels llibres de poemes capitals del poeta.

Jaccottet

 

PÈL DE PANOTXA, un clàssic, ara tornat a traduir

La traducció de Pèl de panotxa, de Jules Renard, ja és al carrer. A Edicions Sidillà van per feina, i en poc de dos mesos han exhaurit una edició, i ja van per la segona. La novel·la, formada per 48 capítols breus, explica les peripècies d’un adolescent en la França rural del dinou, i descriu la malíssima relació que en Panotxa sostè amb els components de la família: una mare que l’odia, un pare que mira cap a una altra banda i dos germans que l’ignoren i menystenen. En aquest ambient, la vida del protagonista esdevé un malson continuat, del qual en vol escapar i no pot. La rebel·lió s’insinua al final, quan en Panotxa vol emancipar-se i trencar tots els vincles amb aquells personatges que no l’estimen.

Novel·la autobiogràfica d’un dels més grans escriptors francesos. Una meravella.

Dilluns 30 de març va ser presentada a Jaimes per l’editor Xavier Cortadellas.

 

Avui: dom.cat/tg4

Time out: dom.cat/tg3

Pont d’Enseula: dom.cat/tg5

 

LECTURES A MONT-REAL I QUEBEC

Dins el cicle “Les poetes de l’Amérique Française”, els passats 8 i 9 de desembre van tenir lloc a la capella del Musée de l’Amérique Francophone de la ciutat de Quebec i a la Maison de la culture du Plateau Mont-Royal de Mont-real dues lectures de poemes, fetes en francès i català: dom.cat/nan
http://dom.cat/fm1
http://dom.cat/fm0
La sèrie “Les poètes de l’Amérique française” pretén difondre les obres més essencials de la poesia actual, quebequesa i francòfona, presentant espectacle literaris que integren la poesia, la música i l’art líric.
Cada recital constitueix un esdeveniment únic i total, al servei  d’una obra que es fa accessible a través d’un diàleg artístic fervorós.
En la presentació de les dues sessions, Denise Desautels va llegir aquest text:

En quelques notes / Depuis l’aube. Au moment de la première lumière 

«Dans sa voix, du dépouillé, du bref, du fragile, et pourtant du profond, du grave, du tranchant — comme une lame parfois, on dirait. Quelques traits vifs seulement sur fond blanc de feuille, car écrit le poète «Dire / anéantit / le poème. // Lente / blessure / de la langue».
Le poème contre — mais aussi bien avec — le «radical silence de dieu», la clameur de ce silenci.
Le poème pour «loger [c]e silence» quelque part. Dans un «Solstice d’hiver» par exemple. Et le doute, et l’inquiétude avancent, car tout imperceptible­ment tremble et frémit, tout se trouble. Dehors. Dedans surtout. Le silence n’est jamais que silence ni la lumière que lumière.
Le poème entre ombre et lumière, avançant dans l’ombre vers la lumière, préoccupé, absorbé par la question sans cesse reposée de leur réconcilia­tion. Depuis toujours énigme, péril, brouillard, lueur obscure, lucidité ex­trême, mirage, mouvement aussi, la lumière à chaque aube recommence. Mystérieusement vivace.
Le poème devant le vide ou devant la dévorante obscurité du monde. De soi. Depuis toujours en quête de pensée, de langage. Ce qui rendra possible l’«instant de joie», la beauté.
Le poème approchant, soulevant, façonnant l’indécidable lumière, donnant patiemment forme à son architecture.
Le poème lui-même, aveuglante ou illuminante architecture. Concrète, sonore jusque dans son silence — manière John Cage —, découpée en page-miroir, en paysage, en tableau, en clair-obscur — manière Georges de La Tour ou Caravaggio. En «lieu du regard», en lieu du séjour, en lieu du silence. Car «[s]eul le vide de la langue peut être dit — cet insupportable silence.» À la fois, «miroir et mémoire».
Le poème contre l’exil, comme résistance au désert, à la fuite. Dans un sans dieu sans ciel, ce vers de lumière franche : «Le poème, la voix même du poème — non pas point final mais ouverture.»
Dans la voix du poète se pressent nombreuses les voix de celles et ceux qu’il a traduits, qu’il cite ou à qui un poème est dédicacé. Voix qui l’accompagnent ; qu’il accompagne. Celles, parmi d’autres — solitaires comme la sienne —, de Jabès, Jaccottet, Char, Brossard, Bobin, Valverde, Zambrano, Collobert, Krähenbühl, Beausoleil, Mongeau, Guillén, Pizarnik, Régimbald. Le poème. Le voici. Ou plutôt en voici quelques-uns.»

poetes de l'ameriquejpg  Llibreria_Quebec3 

 

SENSE TU, MAI NO HAURIA MIRAT TAN AMUNT

Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt és el darrer llibre de la poeta Denise Desautels. Publicat al 2013 per Noroît, i guanyador del Grand Prix Quebecor del Festival de Trois Rivières (octubre 2014), acaba de ser publicat dins la col·lecció Balbec, en una coedició de Cafè Central i Llibres del Segle. En el text, d’una bellesa extrema i d’una intensitat màxima, els records evoquen i barregen -sense cronologia precisa- les relacions i contradiccions familiars i socials, l’art i l’escriptura, la moral i els costums, la política i l’economia, la quotidianitat, en un lloc concret (el parc Lafontaine de Mont-real) i en un país (el Quebec dels darrers seixanta anys) que, per tants motius, ens és del tot proper i estimat. El dijous 13 de novembre va ser presentat per Laura Borràs, a la Llibreria Jaimes de Barcelona.

LL-14 DENISE (5) coberta.jpg 10408080_1015795291779322_4356785496382737916_n[1] 13152_1018237121535139_647325278443680281_n[1]

Vegeu: http://dom.cat/fmo
Per escoltar la lectura de poemes de Denise Desautels dins el cicle “Dilluns de poesia a Arts Santa Mònica”: http://dom.cat/f5z

 

NO T’ANGOIXIS PER LES MEVES LLÀGRIMES

Amb la divisa de No t’angoixis per les meves llàgrimes, l’espectacle que aplega textos extrets de Tomba de Lou, de Denise Desautels, ja ha començat a rodar, amb les actrius Odile Arqué, Nú Miret i Mireia Vidal-Conte, i l’acompanyament del músic de jazz Paolo Tomaselli. Girona l’ha acollit dins el cicle Poesia Ara (4 d’octubre) i el 12 de novembre, es va poder veure a Barcelona, a la sala Diagonal de l’Institut Ramon Llull, a propòsit de la vinguda de la poeta quebequesa a la ciutat. Coincidint amb la seva vinguda, el 13 de novembre es va presentar Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt. I el 17 de novembre, i dins el cicle Dilluns de Poesia a Arts Santa Mònica, Desautels va fer una lectura pública de la seva obra.
La poeta també va donar una classe als alumnes de francès de la Universitat de Vic.

 

No_tangoixis_Girona_FOTO 1920166_1015791465113038_6503955439066084845_n[1] Univ_Vic2

 

L’ARCHITECTURE DE LA LUMIÈRE.

Amb una traducció extraordinària, deguda a Denise Desautels, s’acaba de publicar a Les éditions du Noroît L’architecture de la lumière.
Ha estat presentat a Mont-real (dins el Festival de la Poésie) i a París (dins el Marché de la Poésie).

 

unnamed   Paris_Lectura

Fragments del llibre (en català i en francès) han estat publicats a la revista “Terre à ciel”: http://dom.cat/g3n

El llibre ha estat ressenyat per:
Hugues Corriveau a Le Devoir (11 oct 2014): dom.cat/f25
Edward Dickinson Blodgett a “Faire feuille de tou silence” (Mont-real, 2014): http://dom.cat/f26

 

A LA LLUM DE L’HIVERN i RÈQUIEM, de Philippe Jaccottet

A la llum de l’hivern i Rèquiem, de Philippe Jaccottet ja són a les llibreries. Les primeres traduccions al català del gran poeta franco-suís, ja estan a l’abast, bellament editades (a L’obriülls de Lleonard Muntaner el primer, i el segon a Jardins de Samarcanda).

A la llum de l’hivern va ser presentat per Joaquim Sala-Sanahuja a la llibreria Jaimes de Barcelona el 10 de febrer de 2014, amb lectura de poemes d’Àgueda Ruiz (francès) i Odile Arqué (en català). Podeu llegir les paraules que vaig llegir sobre aquesta traducció: http://dom.cat/cdu
Han ressenyat A la llum de l’hivern: Maria del Mar Oliva a Sonograma: http://dom.cat/cdv
Jordi Nopca a l’Ara: http://dom.cat/cdz
Jordi Llavina a Núvol: http://dom.cat/ce0
Antoni Serra: Ultima hora (Palma), 16 de febrer de 2014.
Jordi Llavina a El Punt / Avui, 21 de març de 2014.
Jose, al blog de Laie: http://dom.cat/ce1
I un bell comentari, degut a Simona Skrabek: «“Parlar és fàcil”, apunta Philippe Jaccottet al poemari A la llum de l’hivern, perquè per regla general cal “

Rèquiem va ser presentat, juntament amb de ser només, de Víctor Sunyol, el 10 de març de 2014 a La impossible (Barcelona) i el 17 de març a l’Atlàntida (Vic), amb parlament de Pep Paré i lectura de poemes a càrrec d’Àgueda Ruiz i Montse Vellvehí.
Ha ressenyat Rèquiem: Maria del M Oliva a Sonograma: http://dom.cat/ce2.
Jordi Fernando, l’editor de Meteora, ha escrit:  «Succeeix poques vegades, però, molt de tant en tant, quan passes els ulls damunt d’un text traduït t’adones que el traductor no només ha estat fidel a l’original sinó que l’ha sublimat en la llengua traduïda. Ho van fer Carner amb Dickens, Riba amb Homer, Rilke i Poe i, també, Mallafrè amb Joyce. I avui m’ha semblat que tornava a succeir: advertir la meravella d’una traducció al català que no diré que millora l’original, perquè seria absurd, però sí que l’iguala i l’ennobleix. Avui he passejat pels Jardins de Samarcanda —aquest paisatge preciós de Cafè Central i Eumo Editorial— i he llegit «Rèquiem» de Philippe Jaccottet amb les paraules d’en Toni Clapes. El mestre suís pot estar tranquil. No ha pogut anar a raure a millors mans.» Els nois, amb els seus riures clars, / es remouen amb les carícies de l’aigua coronada d’or!  […] /  Boscos frescals ens divideixen, ens bressolen… /  l’ocell més tardà calla… /  Jo, sordament, / subsisteixo, trist…

 

CAL·LÍGRAF DEL SILENCI, un bell volum col·lectiu

Un centenar llarg d’amics (poetes, traductors, assagistes, novel·listes, filòsofs, artistes, filòlegs) residents als Països Catalans i a França, Itàlia, Quebec, Xile, Líban, Alemanya, Anglaterra, EUA, etc., van oferir-me, amb motiu dels meus 65 anys, un exemplar (peça única, en el doble sentit del mot) d’un llibre en què cadascú d’ells comenta un poema meu. Si voleu veure el PDF de Cal·lígraf del silenci, cliqueu aquí.

 

DENISE DESAUTELS escriu sobre L’arquitectura de la llum

La poeta quebequesa ha escrit un text poètic i d’alta qualitat sobre L’arquitectura de la llum. S’acaba de publicar a Visat, la revista digital de Literatura i Traducció del PEN català : http://dom.cat/ce4.
També, i per a la mateixa revista, Carles Camps ha escrit un text sobre la meva poesia: http://dom.cat/ce5

IMG_2196

 

EN GUARET, amb Benet Rossell

Al llarg de vint-i-cinc anys, la col·laboració amb l’artista visual Benet Rossell ha estat una constant: llibres, performances, lectures, accions, etc. Ara acaba de sortir publicat el darrer treball conjunt: En guaret, un llibre amb vint-i-tres dibuixos de Benet i altres tants poemes meus, i un afinat epíleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Primera Impressió, de Sabadell, n’ha estat l’editor.
La poeta Esther Zarraluki ve fer una brillant presentació del llibre el passat dilluns dia 7 d’octubre de 2013 al bar Almirall, davant d’una nombrosíssima assistència. Aquest és el seu text, publicat a Sonograma: http://dom.cat/ce6
Així ho va veure el poeta Albert Tugues: http://dom.cat/ce7
El divendres 8 de novembre de 2013, el llibre va ser presentat a la galeria Palmadotze, (Masia Mas Pujó a Santa Margarida i Els Monjos). Enmig d’un ambient vibrant per les obres d’art exposades i per un públic molt atent, la poeta Sílvia Amigó va fer una intensa aproximació al llibre; http://dom.cat/ce8

benet_toni en guaret

 

AUSIÀS MARCH I EL SEU TEMPS

Els dimarts 8, 15, 22 i 29 d’octubre de 2013 vaig impartir el curs “Ausiàs March i el seu temps” a MXEspai (carrer Llibreteria 7). Durant quatre sessions vam esbrinar el context històric i cultural de Gandia i València dins del context europeu i vam analitzar els grans territoris de la poesia d’Ausiàs: l’amor, la mort i el Cant Espiritual.

 

LECTURA DE DENISE DESAUTELS A BARCELONA

El passat dia 22 d’abril de 2012 va tenir lloc a MXEspai una lectura de poemes de la poeta quebequesa Denise Desautels. Aprofitant un viatge-llampec de l’escriptora (que al matí va anar a la Facultat de Traducció de la UAB), una trentena d’assistents van omplir la magnífica sala de l’Espai per sentir la veu, el sentiment de la poeta i la potència dels textos de Tombeau de Lou  / Tomba de Lou.  Durant l’acte es va recordar la figura d’Isabel Núñez, que al juny de 2012 havia presentat la versió catalana del llibre amb un brillant text titulat Denise Desautels: el jardí de l’ànima, publicat en plaquette bilingüe per Cafè Central.

Denise_MXEspai

 

MUSÉE DE L’OS ET DE L’EAU, de Nicole Brossard

El Gall editor va publicar la traducció de Musée de l’os et de l’eau, de Nicole Brossard, un llibre de poemes complex, com tota la poesia de Brossard: textos amb una sintaxi que voreja els límits, amb belles associacions d’imatges i de mots provinents de l’alliberament de l’ inconscient, amb un discurs aparentment divers però del tot concentrat en els temes en què Brossard ha treballat al llarg de la seva obra: l’escriptura, la vida, l’univers de les dones, l’estranyament… De Brossard, ja havia publicat anteriorment la meva traducció d’Instal·lacions (Jardins de Samarcanda #35). Diu Paul Bélanger, l’editor de Noroît: “Le très beau recueil de Nicole Brossard, Musée de l’os et de l’eau (Noroît 1999, Grand Prix du Festival international de Trois-Rivières, réédité en 2008), est traduit en catalan par Antoni Clapés et publié chez El Gall Editor (Mallorca) dans la collection “Trucs i Baldufes” sous le titre Museu de l’os i de l’aigua“. Antoni Serra ha dedicat grans elogis al llibre, en la seva pàgina “La semana trágica” a Ultima Hora (21/5/2013) Roger Costa-Pau ha escrit sobre el llibre al suplement Cultura de l’Avui (5/IV/2013): http://dom.cat/cdw I Maria del Mar Oliva ha fet una esplèndida ressenya a Sonograma: http://dom.cat/cdt Els passats dies 28 i 29 d’abril vam presentar, conjuntament amb l’autora, la traducció al català de Museu de l’os i de l’aigua. El dilluns 28 d’abril a Barcelona, a la Llibreria Jaimes, i el dimarts 29 a Palma, a la Llibreria Quart Creixent.

Museu_de_los  Brossard_BCN

 

POESIA A L’ORIENT

En les poques hores de durada del curs ha estat difícil traçar un mapa que dibuixés l’immens ventall de poètiques i sensibilitats espirituals que s’han expressat a Orient des de tots els temps. En aquest curs a MX Espai (en certa manera, una continuació dels anteriors Poesia i Mística, i Poesia i Filosofia) hem mirat d’atansar-nos a l’esperit de la poesia clàssica de l’Índia (els Uppanishads i el Bahavad Gita), de la Xina (els poetes Li Bai, Wang Wei i Du Fu, i el pintor Shitao) i del Japó (Ise, Bashô i Ryâki, i la cal·ligrafia). Repetirem l’experiència -amb més temps, però.

Assegut entre els bambús,
ben sol,
toco la tiorba i canto, alhora.
Ignorat per tots, en el cor del bosc,
la lluna se m’atansa: claredat.

Wang Wei

L’ARQUITECTURA DE LA LLUM

La renovada editorial gironina Llibres del Segle  va publicar fa uns mesos, dins la col·lecció Sèrie Culip, L’arquitectura de la llum, un nou llibre de poemes que recull l’obra escrita entre 2009 i 2011. Dividit en dues parts, La casa de la llum i L’aire de la solitud, el volum aplega uns quaranta poemes que exploren les relacions entre la llum, el silenci i l’escriptura.  La idea és continuar (en) el camí emprès: indagar els límits, atansar-se al no-res: tractar d’habitar just a la llinda de la paraula / allí on la llum / és invisible / i tot esdevé visible. Frisar per desvelar el fons dels enigmes, per abandonar les ruïnes de tanta certesa. Escriure: l’escriptura   —   contra l’estranyesa de viure / contra la mort diferida.

Llegiu les paraules de l’editor, Roger Costa-Pau, abans del llançament del llibre: http://dom.cat/ceb.
El poeta Carles Hac Mor ha escrit aquest text filosòfic, un ver poema: «Aquest llibre teu, tan teu, m’ha anat bastint una mena de record d’allò que no he pogut recordar bé. Va més enllà de la poesia, el llibre, si més no ultrapassa el que correntment entenem per poesia. Fa una poesia que remet a allò inefable que roman en com i quan podríem haver entès quina cosa no materialitzada seria una poesia no escrita, només viscuda o desitjada, o simplement albirada. He viscut cada poema i cada conjunció de poemes del llibre com si aquest hagués estat escrit per un que remotament podria haver estat jo si jo no hagués esdevingut un altre, que, per això mateix, pot llegir els teus poemes com t’acabo d’explicar que els llegeixo.»
Diversos crítics i poetes han opinat sobre el llibre:
Carles Camps, a Núvol http://www.nuvol.com/critica/antoni-clapesconstruir-la-llum/
Víctor Obiols  a l’Ara : http://www.ara.cat/premium/llegim/Aquests-blaus-darrers-ombra_0_795520488.html
Jordi Llavina a l’Avuihttp://costapauroger.blogspot.com.es/2012/11/veus-convidades-jordi-llavina.html
Anna Montero a Caràcters : «Mil i una llums»
Anna Carreras a Cultura/s de La Vanguardia, #558
Jordi Badiella a Sonograma : htpp://www.sonograma.org/art/
Mercè Climent a Diari Gran del Soberanisme : http://diarigran.cat/?p=11790

i, encara, l’entrevista de Jordi Llavina a ComRàdio :  http://www.xarxaradio.cat/audio/37711

El llibre ha estat presentat a Vic (El Gravat), Barcelona (Llibreria Laie), Girona (Casa de Cultura, dins el XVIIè Festival de Poesia) i Terrassa (Amics de les Arts). El llibre ha estat traduït a l’espanyol pel poeta xilè Juan Carlos Villavicencio, i al francès per Denise Desautels.

Amb els poemes de La casa de la llum, l’artista Pilar Abad va fer una sèrie de vint-i-tres imatges meravelloses, precises, colpidores, que es van editar conjuntament amb els textos en format llibre (Primera Impressió, 2012), que va ser presentat a Sabadell (Aliança Francesa) i a Barcelona (MX Espai). Posteriorment, s’ha gravat un disc amb la veu de Montse Vellvehí i músiques de Mª Jesús Udina.  

Imatge_1

 

Doble premi per a la traducció de TOMBA DE LOU

La traducció del llibre de poemes en prosa Tomba de Lou de Denise Desautels (Jardins de Samarcanda #60 ha guanyat els Premis CAVALL VERD – Rafel Jaume 2012 (de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i el Mots Passants de la Facultat de Filologia Francesa de la UAB.

El 8 de juny de 2012, la poeta i el seu traductor van fer una lectura bilingüe de l’obra, en el marc del Marché de la Poésie de París.

tomba-de-lou_9788497664011[1]

 

Doble premi, impensat, que hauria d’ajudar a fer conèixer i a difondre l’escriptura seminal d’aquesta extraordinària poeta quebequesa. Un llibre de dol(or) i de joia, alhora. Un retorn al plaer de la lectura.
Llegiu la ressenya que Isabel Núñez va fer de la presentació del llibre a Barcelona.
I la llarga, excel·lent reflexió que Antoni Riera ha escrit darrerement.
Llegiu, també, la Laudatio que Lluís Servera (membre del Jurat del Premi) va fer el vespre del lliurament.
A propòsit del Premis Cavall Verd, El Quadern d’Escola escrivia, al mes de març: «Premis Cavall Verd: Premi Josep M. Llompart al millor recull poètic en català publicat el 2011 a Francesc Garriga, per l’obra ‘Ragtime’ (Labreu Edicions). Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica publicada en català, a Antoni Clapés, per la seva traducció de ‘Tomba de Lou’, de Denise Desautels (Cafè Central, Jardins de Samarcanda). Premis per a Labreu i Cafè Central. Dues editorials petites, portades amb gust, amor, convicció i sacrifici. On són les grans editorials? On són quan es parla de feina ben feta? On són quan es parla de literatura? On són quan es parla de risc? On són quan es parla d’editors de vocació? On són? No hi són. Aquesta és la seva trista realitat. Sort en tenim dels petits i dels perifèrics. Són els que aguanten tot el pes de l’edició feta amb cara i ulls.» 
Algunes notícies: http://dom.cat/cec  http://dom.cat/ced  http://dom.cat/cee  http://dom.cat/cef  http://dom.cat/ceg