dades biogràfiquesbibliografiatextos críticstextos propis sobre poesiaselecció de poemes
conversa amb carles hac morvideotextos recitatscatàleg de cafè central
resum castellàfrancèsanglèscontacte
Destret (2001-2002) – 1ª edició: Emboscall. Vic: 2003

III

T’exilies
en la llengua de l’estranyament:
escrius.

Indicis, fragments.

Tan sols
allò no dit
pot acollir la teva escriptura.

 

IV

Llum malalta
entre la boira:
mots no dits.

El so de la boira
damunt la terra glaçada:
sentiment del passat.

El passat enfront,
la boira-paisatge.

El so de la boira.

En la bellesa de l’atzar

la torre on habitar, als vorals del riu,
el nom figurat que encela l’entenebriment,
la voluptat del foc i la flama

Fremir de molses:
l’impossible alè
del traspàs.

Ser, anar sent
en el temps: el temps
del passat present.

 
¿Cal dir-lo, el no-res?
(Aquest no res que a penes si és.)

Balbuceges, i el mot
davalla
per entre balbes mans
que la boira esborra:
impronunciable.

(El poema que has acabat:
la pàgina en blanc.)

 

 

Esborres
tot escrivint el silenci
i ets full blanc
sense ombra,
murada que sagna (sempre):
afany de ser un altre. L’altre.

 

La fina ratlla de l’horitzó ratlla l’oblit:
somni etern d’un instant sostret.
Illots de núvols, marees. L’horitzó
és la memòria de l’oceà.
Arena roja amb cossos extenuats: parracs sense ànima
pàgines esquinçades del Llibre
que un déu d’oblit sense pietat va abandonar.
Bette, Herr. Wir sind nah.
Prega Senyor sí pregapregaprega: som a prop
a tocar del teu no-res. Ulls i boca ben oberts.
El cos en escorç.
La paüra.

 

(J.A.V.)

Bladars infinits
i el vol de la cornella
nadie me espera
asclant l’ombra rossa.
Silenci ferit de sempre.

Avui.

TORNAR