Traducció d’un llibre notable: Per qui em prenc, de Lori Saint-Martin, una radical cerca de nova identitat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-per-qui-em-prenc-de-lori-saint-martin/
Nou llibre de poemes, Fer un lligall amb la roba ben plegada («Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie»), a propòsit de l’exposició al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera, que mostra el resultat del més recent projecte fet conjuntament amb l’artista visual Alícia Casadesús.
L’exposició vol reflexionar sobre la condició humana en temps límit, en què la pèrdua del lloc —en aquest cas, l’exili després de la guerra civil— esdevé un trasbals gairebé definitiu.
I s’intenta fer visible com en els moments més difícils, més complicats d’una vida, la bellesa —la poesia, l’art, la natura, el record, etc.— pot retornar-nos la condició d’humans.
El volum conté les il·lustracions de les quinze peces i els quinze poemes corresponents, amb traducció al francès a cura de Mireille Gansel.
Fina Duran ha signat un bell article a El Temps de les Arts sobre l’exposició: https://tuit.cat/8CFl3
Publicació de la traducció Marges plens, de Pierre Chappuis — Lleonard Muntaner.
Els poemes de Pierre Chappuis ((Tavannes, 1930 – Neauchâtel, 2020) constitueixen una cerca constant del lloc on habitar, entre el silenci i el buit dels mots, entre el centre i la perifèria de la pàgina, i generen una tensió entre la brevetat del poema i l’extensió del contingut. Revelacions i encanteris de l’experiència de la llum, de la vida interior.
Tota la nit / ha restat obert / en una pàgina en blanc / el quadern de cuir negre. // Al matí, la neu.
Publicació d’una nova edició de les meves Converses, seguit de Fer les cartes amb Carles Hac Mor. Pròleg de Jordi Marrugat — Quid Pro Quo. Assaig #5.
Uns textos que s’havien publicat fa més de qunze anys i que, potser, encara gaudeixen d’actualitat, perquè com diu Jordi Marrugat al pròleg, «aquests documents, dels més destacables del nostre temps i encara actualíssims (…) per a que siguin efectius, tal com ens demanen [els autors], no ens limitem a convertir-los en cultura institucionalitzada, codificada, putrefacte. Experimentem-los. Que cadascú els faci seus ala manera pròpia, enderrocant-los i reconstruint-se sense haver-los ignmorat ni haver-s’hi negat. Vivim-los i, en acabat, sortim, cadascú amb el seu barret i espasa a la mà, a combatre i estimar, a rebatre i aliar-nos, a dabatre i abraçar. Perquè només en la diferència pot haver-hi amor. I només el conflicte és vida.»
Publicació de la traducció de L’home de les tres lletres (Darrer reialme, XI), de Pascal Quignard — Quid Pro Quo. Assaig #4.
«El llibre s’obre. Llegir torna a esbatanar el passatge vers la vida, el passatge per on passa la vida, la sobtada llum que neix amb el naixement. Llegir descobreix la natura, explora, fa brollar l’experiència en la pal·lidesa de l’aire, com si naixéssim.» Així ens presenta Quignard el seu particular homenatge al món de la literatura, en un recorregut ple de referents històrics, descrit amb la seva prosa precisa i poètica. Sens dubte, aquest llibre és una de les seves obres més personals i autobiogràfiques.
Publicació de No cal repetir aquest instant (Obra Reunida, vol. II) a Culip, de Les edicions del segle.
Amb pròleg de D. Sam Abrams, aplega set llibres, molts d’ells pràcticament inèdits.
Abrams destaca alguns dels aspectes principals de la poètica d’aquesta poesia: la complementarietat i suplementarietat de la poesia amb la filosofia i la teoria literària que ha d’acabar reforçant el món del pensament. La voluntat de tractar les grans qüestions de la condició humana. Una intensificació de la competència lingü.stica. Una sofisticació i subtilització de l’expressivitat emotiva. La plena recuperació i activació de la dimensió ètica i social de la poesia, en el sentit real dels dos termes. I una superació del narcisisme poètic seguint el camí de la «capacitat negativa» de Keats, la «impersonalitat poètica» d’Eliot i Stevens o el «personisme» de Frank O’Hara.
Publicació de EL VOL DEL MILÀ, que reuneix vint poemes i vint imatges fotogràfiques del meu germà Andreu.
Una edició que fa temps que era deguda, i que ara l’hem posat en marxa.
Publicació a La Coopérative (Paris) de ET LE SOLEIL DANS TA MAIN (Heimat + Allí on la llum), en traducció de Mireille Gansel i Dolors Udina. La presentació es va fer el 25 de maig a la Librairie Tschann, de París, a càrrec de Jean-Baptiste Para.
El llibre es pot comprar a la llibreria Jaimes, de Barcelona.
L’œuvre poétique d’Antoni Clapés, commencée il y a plus de cinquante ans, a parcouru des chemins inconnus, des itinéraires peu fréquentés.
Apprécié comme éditeur et traducteur de poésie — mais pas exclusivement de poésie — son oeuvre poétique personnelle a mis du temps à être reconnue en Catalogne, probablement parce que le poète n’a pas suivi les directives du courant dominant et de l’orthodoxie, mais aussi à cause de la disposition discrète et furtive qui est la sienne et fait de lui un fervent adepte du célèbre vers de Philippe Jaccottet : « L’effacement soit ma façon de resplendir ».
Sa poésie, désormais distinguée par plusieurs prix importants, fut dès le départ d’une austérité radicale, bien que la profondeur métaphysique, l’absolu, soient des éléments centraux de son écriture.
Aux premières influences, celle des poètes de l’hermétisme italien en tête, se sont ajoutés chez lui les plus grands auteurs européens comme Hölderlin, Valéry, Rilke, Jaccottet, Jean de la Croix, Reverdy ou Maître Eckhart.
Composé de deux parties, Et le soleil dans ta main s’inscrit dans un destin commun à ces auteurs et à Clapés : la poésie comme axe de réflexion sur sa propre écriture, sur la valeur de la parole et surtout, du silence ; méditation sur la beauté et l’éphémère des choses humaines. Et célébration du royaume de la nature qui fait trembler l’esprit.
Après deux recueils traduits en français mais disponibles uniquement au Québec, Et le soleil dans ta main est le premier livre d’Antoni Clapés publié en France et marque la découverte de ce grand poète catalan dans notre pays.
El poeta i traductor Jean Gabriel Cosculluela ha escrit aquest text suggerit després de llegir Et le soleil dans ta main:
EGARD AU SILENCE
pour Antoni Clapés
Les mots servent à libérer une matière silencieuse qui est bien plus vaste que les mots.
Nathalie Sarraute
Je hèle, je vous le jure, je hèle avec ma main une chose invisible.
Pascal Quignard
A qui parlons-nous quand nous nous taisons ?
Tarjei Vesaas
Il regagne un lieu, il va en reconnaissance d’un lieu.
Il a une voix pour habiter, s’habiter et un silence pour habiter et abriter la neige.
Il a un sentiment diffus d’aller vers ; aller vers un arrière-pays manquant, perdu.
Il a un silence nodal, noué dans la gorge, il marche.
Des traces finissent, un marcheur perd ces traces mais il n’est pas orphelin du chemin.
Quel bruit de manque, de perte font les flocons de neige tombant, touchant la terre ?
Un marcheur fait silencieusement le vide dans sa vie, dans sa voix. L’éternité n’a que son seul instant ? Comment aller plus loin qu’une brève éternité ?
Un marcheur nomme le passé avec la neige tombée. D’une douceur traversant l’air et qui se silence, douleur sur sa fin.
Un marcheur se silence.
La beauté vient hors du temps, avec le silence. Le silence. Le silence à creuser.
Il y a encore le silence du mot loin.
Est-ce que la beauté vient dans le dépouillement du regard, dans ce silence de loin ?
Un marcheur est seul, noué d’absences et d’inouï, avec ce silence creusé qui l’habite.
Un marcheur se dépouille de tout. No pot dir res més. Il ne peut dire rien de plus.
Il ne sait rien de plus. No sap res més, tan sols la llum. Il ne sait rien de plus que la lumière.
Un marcheur regarde, nomme les limites de la lumière, nûment dans le silence.
El serrell de llum (1). La frange de lumière.
Foscos alzinars (1). Sombres bois de chênes.
Un marcheur nomme un présent d’inoubli et d’inouï avec la lumière.
Il vit l’expérience de l’humble avec la lumière, la radicale nudité de la lumière.
Il cherche la nudité et rien d’autre, égard au silence.
Jean-Gabriel Cosculluela
(15 – 26 juillet 2022)
- Antoni Clapés, Et le soleil dans ta main, traduit du catalan par Mireille Gansel et Dolors Udina, épilogue de Dolors Udina, Paris, La Coopérative, 2022, p.100 et p. 106
Publicació de RECOSITS, amb imatges d’Alícia Casadesús.
Vint-i-dos poemes i imatges que provenen de la reflexió sobre el lloc i la pèrdua del lloc.
Una edició senzilla, però altament intensa.
Publicació de la traducció de l’antologia de la poesia de Mireille Gansel sota el títol de LA LLÀNTIA DE L’ESPERA (Lleonard Muntaner editor), amb prefaci de Dolors Udina.
Publicació del llibre de poemes RIU BROGENT, a AdiA edicions. Calonge (Mallorca): 2021.
Publicació de la traducció L’OBRATGE LILA DE L’ESTEPA, de France Mongeau. Balbec. Cafè Central/Llibres del Segle. Girona: 2021.
Mongeau és un dels valors més sòlids de la poesia quebequesa. En el darrer llibre ha escrit el seu personal recorregut per l’estepa: una relectura del llibre homònim de Txèkhov.
Publicació de L’arquitectura de la llum en romanès.
Segona edició per a Clars, aquest matí, són els teus records.
Publicació de la traducció de QUADERN DE VERDOR, de Philippe Jaccottet (AdiA).
Publicació d’una antologia de la meva obra a la prestigiosa revista francesa de poesia, Poezibao
ENTREVISTES RECENTS
A propòsit de la publicació de Clars, aquest matí, són els teus records (LaBreu) i de les traduccions de Tal qual, de Paul Valéry (Adesiara) i d’El desert malva, de Nicole Brossard (Lleonard Muntaner), s’han publicat algunes entrevistes bastant extenses:
a Mallorca literària: https://tuit.cat/Uccw6
David Castillo, a El Puntavui: https://tuit.cat/t45hD
al Canal 33 de tv3, en el programa Tot el temps del món, amb Anna Guitart: https://tuit.cat/1ocrQ (a partir del minut 4’33»)
a TV3, en el programa Més324, a càrrec de Xavier Grasset: https://tuit.cat/LTzxo
al canal de Ràdio Sant Vicenç, amb Pius Morera: https://www.ivoox.com/player_ej_65663959_6_1.html
a Vilaweb, a càrrec de Montserrat Serra: https://tuit.cat/W4sw2
a l’Illa de Maians, el programa radiofònic que dirigeix Bernat Dedéu (amb la col·laboració de Míriam Cano i Esteve Plantada), dins la programació de la llibreria Ona: https://tuit.cat/inbvJ
a Catalunya Ràdio (programa Ciutat Maragda, amb David Guzmán): https://tuit.cat/Di52i
ARCHITECTURA LUMINII (L’ARQUITECTURA DE LA LLUM) en romanès
Traduït per Corina Oproae i amb pròleg de Dinu Flamand, Editura Scoala Ardeleana, de Cluj-Napoca (Romania), ha publicat aquest llibre.
QUADERN DE VERDOR, UNA NOVA TRADUCCIÓ DE JACCOTTET
Coincidint, gairebé dia per dia, amb la data de la mort del poeta (24 de febrer de 2021), AdiA ha publicat la traducció de Cahier de verdure.
Aquí podeu llegir-ne un fragment: https://www.adiaedicions.cat/cataleg/quadern-de-verdor/
Xavier Serrahima n’ha fet una excel·lent lectura, comparant-lo amb el Novenari de Fasani: https://tuit.cat/zWhua
OBRA REUNIDA
LaBreu publica, sota el títol «jabesià» de Clars, aquest matí, són els teus records, sis llibres anteriors, que apleguen una part dels poemes escrits durant vint anys (del 1989 al 2009).
Biel Mesquida n’ha parlat a Bellver (octubre 2020): https://tuit.cat/91rIF
Xavier Serrahima ha escrit a El racó de la paraula: https://tuit.cat/8ps48
El mateix Xavier Serrahima hi ha escit a Núvol: https://tuit.cat/IgAbu
Víctor Obiols ha escrit a Ara Llegim (16.I.2021): https://tuit.cat/9ziJ8
Jean Serra ha escrit la seva esplèndida lectura sobre el llibre a Diario de Ibiza, 29.VIII.2021
ALTRES TRADUCCIONS
NOVENARIS, de Remo Fasani (AdiA).
Un dels grans (i desconeguts) poetes de llengua italiana (per bé que de nacionalitat suïssa: nascut a Mesocco, Grisons), poeta de la gran solitud, escriu aquests 99 poemes (de 9 versos de 9 síl·labes: tot un joc cabalístic!) al final de la seva llarga vida. Durant el darrer estiu a Sils Maria, cada dia n’escriu un, de poema, referit a l’actualitat del dia o la contemplació de la natura. Sempre amb l’afinat to que li dona la seva delicada sensibilitat.
El llibre conté dos epílegs: un de la professora florentina Maria Pertile, que traça una cartografia de l’aventura intel·lectual de Fasani, i l’altra del traductor, que explica l’aventura de poder donar al lector català aquesta meravellosa aventura.
Podeu escoltar alguns poemes llegits per Montse Vellvehí acompanyada per la guitarra de Marc Serra: https://tuit.cat/qyxpR
OMBRES DIBUIXADES, de Pietro Civitareale (Balbec).
El poeta florentí Pietro Civitareale és una veu major de l’escriptura poètica europea que ha trobat la seva expressió en un bellíssim italià i, també, en les llengües —dites dialectals— abruzzesa i vittoresa.
A Ombres dibuixades (traduït per Lluís Servera i jo mateix) podem llegir una poesia d’elevada intensitat lírica, amb moments de reflexió i de comprensió profunda del present: un sentiment suspès entre la nostàlgia i la contemplació, entre la memòria i la invenció.
Víctor Obiols ha escrit una excel·lent ressenya, a l’Ara Llegim: http://ara.cat/_940b0acf
Clara Ferrer ha escrit a Ultima Hora (Palma), un interessant article: 12-VII-2020.
TAL QUAL, de Paul Valéry, amb un pròleg majúscul de Jordi Marrugat, publicat per Adesiara. La traducció ha estat distingida amb el premi de la crítica Serra d’Or.
Alfred Mondria escriu: «En Tal qual es pot accedir al pensament i a la capacitat d’observació de l’autor francès d’una manera molt directa: en brut, podríem dir-ne. Perquè l’obra recopila anotacions sobre temes diversos, provinents de quaderns personals, tot i que allunyades de la concepció habitual del diari íntim.»
Un llibre capital, una aportació essencial per a la cultura europea, que ara retorna amb tota la força, gairebé vuitanta anys després d’haver estat publicat.
David Castillo n’ha parlat a Punt Diari Avui: https://tuit.cat/6i8Fm
Montse Serra a Vilaweb: https://tuit.cat/6fm3F
Jordi Nopca a l’Ara: https://tuit.cat/mSwCL
Oriol Pérez-Treviño: https://tuit.cat/s8B6o
Berta Galofré, a Núvol: https://tuit.cat/RiC6Y
Teresa Costa-Gramunt, a Eix Diari: https://tuit.cat/rhi10
Xavier Serrahima, a El racó de la paraula: https://tuit.cat/OPwzh
Alfred Mondria, a El trapeci: http://eltrapezi.com/valery-tal-qual/
Jo mateix, a Visat #31 (primavera 2021): https://tuit.cat/hWgzN
EL MEU CAP ÉS FORT ALLÀ ON L’ALTRA DANSA, de Martine Audet (Jardins de Samarcanda), amb pròleg de Denise Desautels.
A propòsit d’aquest llibre, la mateixa Audet ha escrit: «Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret d’existir, entenc que la paraula, per arribar a ser, s’ha fet poema. Estic unida al poema i el que soc s’uneix al poema. Per què? Per copsar? Per retenir? Per tensar? Per donar forma?»
Begonya Mezquita en parla a El Trapeci: https://tuit.cat/Txb7z
Xavier Serrahima n’ha parlat a «El racó de la paraula»: https://tuit.cat/chlql
Ricard Chulià n’ha parlat a la revista A cau de lletres: https://tuit.cat/wuvqR
EL DESERT MALVA, de Nicole Brossard (Lleonard Muntaner).
La traducció d’aquest llibre va guanyar el VIè Premi PEN de traducció (2021).
El desert malva és una meditació, un posar en qüestió la representació de la mirada crítica sobre la realitat: què són, com es relacionen, on es refugien la realitat i la ficció. Una llibre imprescindible. Publicat el 1987, El desert malva va significar l’entrada de la postmodernitat en la literatura quebequesa. Una revolució.
Jaume C PonsAlorda a Ara Balears: https://tuit.cat/oj388
Pere Antoni Pons, a l’Ara llegim: https://tuit.cat/FOU0h
HEIMAT (suite helvètica)
Un nou recull de poemes. Heimat (suite helvètica) és un llibre de vint-i-quatre dibuixos a l’aiguada de Pilar Abad que il·lustren el mateix nombre de poemes d’Antoni Clapés. Víctor Sunyol ha escrit un afinat epíleg.
El nom del llibre, heimat, és una paraula alemanya difícil de traduir, però que podríem imaginar com el país natal o el lloc —real o imaginat— on ens sentim com a casa, on és possible escoltar el silenci del “pur fremir entre dos instants”. Heimat és l’oposat al desarrelament.
Lluny de les consideracions polítiques que al segle dinou se li van poder donar, heimat s’acostaria a la idea de país que Pla va descriure de l’Empordanet des del Pedró de Pals.
Els vint-i-quatre dibuixos i poemes tracten de reflectir el sentiment de pertinença en un lloc on encara és possible la felicitat personal.
El llibre, publicat per Cafè Central, ha estat imprès per marc castells artgrafia de Sabadell, sobre paper biotip de 160 grs i coberta amb cartolina plan llis de 540 grs Harvest. És una edició de cent exemplars, numerats i signats pels autors.
Entre congestes
el bosc s’enfila serra amunt
per carenejar
límits.
Alena, el bosc.
I aquest alenar
esdevé una de les grans formes
del silenci.
I del dolor.
OEDIPUS REX, de Jean Cocteau
La meva traducció d’Oedipus Rex d’Igor Stravisnky s’ha estrenat (novembre de 2020) al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons.
«Oedipus Rex —llegim en el programa de mà—és una cerimònia única en el seu gènere. L’obra s’acosta al màxim a la concepció grega de l’òpera amb un cor d’homes estàtic, molt hieràtic, una gran orquestra on hi destaca la secció de vents i amb una presència important del piano. Gestada en secret i entregada a Serguei Diaghilev com a regal per a les celebracions del 20è aniversari dels Ballets Russos, va ser estrenada en la versió concert a París l’any 1927. Basada en la tragèdia de Sòfocles i amb text revisat per Jean Cocteau, va ser Jean Daniélou qui va traduir al llatí les parts dels solistes, mentre que la part del narrador es llegeix sempre en la llengua vernacla del lloc on es representa, en aquest cas el català, amb una traducció d’Antoni Clapés.
Èdip, gran protagonista i permanent a l’escena (i aquí encarnat pel reconegut tenor Michael Spyres), sabrà que ell mateix és l’assassí del seu pare i, en una espiral de fatals esdeveniments, es clavarà una agulla als ulls i fugirà a Tebes. Pur neoclassicisme amb una mirada envers el passat, però sense renunciar als plantejaments estètics i formals moderns.»
ARCA poètica
ARCA poètica és una instal·lació artística, performativa i participativa creada pels artistes ASUNCION+GUASCH, basada en una primera versió del meu poema «La casa de la llum».
La instal·lació ARCA és una gran estructura metàl·lica que simula una casa de paper suspesa en l’aire mitjançant la força dels imants. En les seves parets s’hi projecta el text poètic, a diferents nivells i amb tipografies de diversa mida. Tant en la naturalesa material com en l’espiritual, l’arca ha simbolitzat, tradicionalment, aquell poder que fa que res es perdi i tot pugui renéixer.
El dia de l’acció, la instal·lació ARCA passa a ser un dispositiu performatiu, de tal manera que es veu modificat per la manipulació activa que els assitents operen, amb cutters, retallant fragments de text o paraules.
En aquest buidar-se, que és físic, el text es refà una vegada i altra, lliurant-se als participants, alliberant-se de les parets que el contenen i el fan visible. A mesura que desapareixen els mots, apareixien nous poemes, que acabaran desapareixent per tal de fer-ne aparèixer de nous… La paraula-llum, atrapada en el paper, s’esborra del seu suport físic per perdre’s en l’espai (projectant-se per les parets, mobiliari i assistents dins la sala) i el temps.
Mentre dura l’acció, hi ha sempre vàries persones alhora distribuïdes lliurament per les quatre parets de l’arca, i per tant resulta impossible percebre l’obra de forma completa. Aquest fet, sumat a la recitació continuada, fa de la performance una acció complexa, finalment més sensorial que conceptual, d’evolució sincrònica i no diacrònica, on els estímuls (mots) funcionen de forma interdependent en la seva percepció visual i auditiva.
ARCA poètica ha estat exposada al Museu Molí Paperer de Capellades (2009), a la Biblioteca Nacional de Catalunya (2016) i a Arts Santa Mònica (Sant Jordi 2019).
https://asuncionguasch.net/Arca
FINESTRA SOBRE EL BUIT
A l’empara d’aquest epígraf —extret d’un vers de Pic Adrian—, l’editorial Tanit publica aquest volum que aplega tres llibres editats entre 2001 i 2003, i avui introbables (Llavors abandonaries Greifswald, Destret i El viatger no sap).
Un nou clarejar em neix,
un nou poema.
Una nova llengua
amb la qual dir-te.
Carles Camps ha escrit sobre aquest llibre: http://tuit.cat/8oaKN
i Lluís Servera, a la revista Bona Pau (nov. 2019), de Montuïri, ha glossat, amb elegància i intel·ligència el llibre.
L’AURORA INSENSATA, de Diane Régimbald
Amb aquest títol acaba de publicar-se a Balbec (#10) la meva traducció al català de L’insensée rayonne, un volum de poemes de la poeta quebequesa Diane Régimbald, una de les veus més destacades de la nova poesia del seu país. Com diu el text prologal de la mateixa autora: «L’aurora insensata és una sèrie de poemes sobre aquesta ‘ratlla de llum’ que María Zambrano—que m’ha acompanyat al llarg de l’escriptura— evoca sobre la vibració del món manifestada entre temps i espai, i que permet a l’escriptura personificar la llum com a subjecte de l’alteritat. El llibre es compon d’espais onírics que enriqueixen l’aurora, franja principal del recull dels poemes, escrits al final de la nit».
les llums de la ciutat a l’aurora uns petits
cementiris una planura
de pedres tombals una boira confon
l’horitzó un gos fa zigazagues entre lluïssors
El volum porta un prefaci, degut a Denise Desautels, on hi llegim: «Novembre de 2018. Torno a llegir aquest bell llibre d’una exigent i rara intensitat en què l’admiració —suscitada ja pel femení del títol—brolla en cada poema. L’admiració per la llengua per anar en contra del que sofreix i fa sofrir, pel que s’esfilagar-se i s’expandeix, paisatge lent, desertat. I, tanmateix, habitat, obssesiu.»
MICROGRAMES
Després de més de quatre anys de treball en el projecte artístic (2013-2017), finalment s’ha editat el volum que descriu el recorregut fet conjuntament amb l’artista Alícia Casadesús, «Microgrames».
Una mirada sobre la natura, l’art i l’escriptura. Una correspondència sobre aquest llarg itinerari dual.
Un volum de 270 pàgines que reuneix textos —en català, espanyol i anglès— deguts a Joan Nogué, Jordi Pigem, Maria-Josep Balsach, Vicenç Altaió, Víctor Sunyol, Anna Palomo, Salvi Estragués i Alícia Casadesús, en els quals els autors reflexionen a propòsit del món, de l’art, del lloc i de l’escriptura.
També hi ha una part dels esborranys, intents, notes, etc. i dels poemes escrits per mi mateix al llarg d’aquest temps.
Una àmplia col·lecció de fotografies, degudes a Ronald Stallard, il·lustren els itineraris dels moments en què el treball va ser mostrat en públic a la capella de Sant Miquel de Sorerols (el Cabrerès), durant la primera meitat de l’any 2017.
Anton Granero ha tingut cura del disseny del llibre, que ha publicat Llibres del Segle.
El llibre va ser present a LiberisLiber (Besalú, 6 i 7 d’octubre de 2018); després ha fet un recorregut per
- L’Esquirol, a can Tafura. Dissabte i diumenge 27 i 28 d’octubre.
- Vic. Divendres 19 d’octubre, a H.ACC, presentació a càrrec de Clara Garí i Víctor Sunyol.
- Divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21, a l’Albergueria, projecció del video del núvol (20 minuts de durada).
- Barcelona, a la Fundació Tàpies. Dimecres 14 de novembre. Presentació a càrrec de Vicenç Altaió i Anna Palomo. Amb introducció de Carles Guerra, director de la Fundació.
- Terrassa, a la llibreria La Temerària, a càrrec de Xavier Serrahima. Dilluns 26 de novembre.
- Girona. Dissabte 15 de desembre. A Bòlit, taula rodona amb participació de Maria-Josep Balsach, Joan Nogué i Víctor Sunyol.
- A Bòlit, del 15 de desembre al 15 de gener, hi va haver una exposició il·lustrativa de Microgrames.
- Barcelona, a la llibreria Nollegiu. Diàleg entre Alícia Casadesús i Antoni Clapés, amb lectura intercal·lada de poemes d’Allí on la llum. Diumenge 19 de gener de 2019.
Ara mateix ja el podeu demanar a la vostra llibreria.
O comprar-lo on-line a Llibres del Segle: www.llibresdelsegle.es
Més info a www.aliciacasadesus.com
(imatges de la presentació a la Fundació Antoni Tàpies i de la projecció del video «Micrograma del núvol»)
Lluís-Anton Baulenes n’ha parlat a l’Ara
Ana Palomo ha fet una extensa i documentada recensió a la revits Brac (Barcelona Research Art Creation)
Xavier Serrahima ha extractat frases al seu Racó de la paraula.
ALLÍ ON LA LLUM
Llibre de 24 poemes meus, i 24 imatges d’una gran subtilesa, degudes a Alícia Casadesús, i un excel·lent epíleg de Corina Oproae.
Un altre treball conjunt amb l’Alícia, amb qui comparteixo una mirada similar sobre el món i sobre la natura. Després de quatre anys de treball conjunt en el projecte Microgrames, va sorgir, com de sobte, aquest diàleg entre els dibuixos i els poemes —atrets, tots dos, per la fascinació que ens exercí la correspondència entre John Berger i John Christie I send you this Cadmium Red.
Els dotze primers poemes (d’estructura idèntica), constitueixen una meditació sobre la bellesa.
El llibre, que ha estat imprès per marc castells artgrafia, de Sabadell, serà present en la Setmana del llibre en català (del 7 al 16 de setembre de 2018).
XII
Allí on la llum de la tardor trem / quan la foscor comença a rosegar / la calç blanca de la murada,
allí és on cal cercar / les paraules i els silencis / per dir, per dir-te.
La bellesa és el poema / no escrit —a penes percebut— / que comença a habitar-te.
LA DIFICULTAT DE SER, de Jean Cocteau
Més enllà del «bell mig del camí de nostra vida» que pregonava Dante, passats els cinquanta, Jean Cocteau va emprendre la redacció d’una mena d’autobiografia molt peculiar, on feia un repàs a tots aquells aspectes més destacats de la seva extensa —intensa i multidisciplinària— experiència vital.
Amb una escriptura de tall introspectiu, amena, a La dificultat de ser no hi falten els personatge il·lustres que, juntament amb ell, il·luminaren el panorama cultural de la seva època: Guillaume Apollinaire, Max Jacob, Erik Satie o Jean Genet, entre molts altres. L’amor, la felicitat, el dolor, la mort o l’amistat es fan presents en aquestes pàgines filtrades pel sedàs d’una ànima inquieta i sensible, que no refusa cap tema, per controvertit que sigui.
Un llibre impressionant, per la sinceritat amb què l’autor es presenta al lector. Una joia.
La nova editorial mallorquina Quid pro quo (Antoni Xumet – Gracià Sánchez) l’ha publicat en una impecable edició.
Xavier Serrahima n’ha parlat a El racó de la paraula: scur.cat/ZG6J83
Pere Antoni Pons, a l’Ara llegim: dom.cat/1ibg
Ramona Pérez, a l’Ara Balears: dom.cat/1jet
LA VIDA TRANQUIL·LA, de Marguerite Duras
Sidillà acaba de publicar la meva traducció de La vida tranquil·la, la segona novel·la escrita per Marguerite Duras. Rere l’aparent d’un drama rural, Francine, la protagonista, es descobreix a ella mateixa, pren consciència de la seva força i de la seva vulnerabilitat, del seu afany per estimar i per ser estimada. Amb una escriptura que presagia el nouveau roman, Duras fa un retrat psicològic profund de la condició humana.
Eva Vázquez n’ha fet una intensa ressenya al Punt Avui: dom.cat/1ho8
David Vidal n’ha parlat a l’Ara Llegim: dom.cat/1i3y
TRES ENTREVISTES:
JAUME C: PONS ALORDA (NÚVOL), ESTEL SOLÉ (ARA) I LAURA BASAGAÑA (LLAVOR CULTURAL)… —MÉS UN VIDEO INTERESSANT:
Arrel de la lectura qu vaig fer al desembre de 2016 a Lleida, dins el cicle «Vespres en vers», Rosa Mesalles i Jordi Larios han fet un video intens, que podeu veure aquí:
ARBRE QUE S’ALLUNYÀ
LaBreu publica a la col·lecció Alabatre Arbre que s’allunyà, amb un esmolat pròleg de Marc Romera. Aquest llibre aplega poemes escrits entre 2010 i 2016. Un volum en cinc parts diferenciades per formes diverses d’escriptura però amb un discurs similar, que s’afegeix al meu corpus poètic. La reflexió sobre la vida, sobre la poesia. Sobre la llum, el silenci, el pas del temps («aquest lleu fragment de l’etern»).
El llibre ha aconseguit el Primer Premi NOLLEGIU de poesia, per votació popular: dom.cat/1go0
Xavier Serrahima n’ha parlat a ElPunt/Avui (15 oct 2017): dom.cat/1caw i a El racó de la paraula: dom.cat/1ev6
Jordi Valls, a Llavor Cultural: dom.cat/1dlk
Pere-Joan Martorell a Ultima hora (Palma): dom.cat/1ev5
Juli Capilla, a Caràcters #81
Manuel Rodríguez-Castelló, a Núvol: dom.cat/1haf
Carles Camps ha escrit un bell text sobre aquesta poesia: dom.cat/1ejz
UN ALTRE JACCOTTET: AIRES
A Jardins de Samarcanda (#85) es publica Aires, un llibre que Jaccottet escriu després d’un període difícil en l’àmbit personal i professional, i ‘havent descobert la cultura oriental. Som al 1961, i el poeta aprofundeix i furga l’endins de la seva poesia del dubte, del deseiximent, contrària a l’excés de negativitat imperant aleshores i, des de la modèstia dels seus versos, intenta il·luminar l’esperit sense deixar rastre.
Pere Calonge ha fet una magnífica lectura del llibre: http://eltrapezi.com/jaccottet-aires/#
DUES NOVES TRADUCCIONS: BROSSARD i DESAUTELS
Dues noves traduccions, que es publiquen per aquest Sant Jordi de 2017:
I de sobte sóc aquí a punt de refer el món, de Nicole Brossard. Un llibre en què l’escriptora quebequesa (poeta, novel·lista, assagista —però, sobretot, feminista radical i fundacional) reflexiona sobre les diverses estratègies a l’hora d’afrontar-se amb una traducció, i ho fa a partir de la pròpia experiència: com se l’ha traduït, què li ha plantejat aquesta reescriptura feta per un altre. Aquest llibre inaugura la col·lecció «Ferida oberta», una cordició entre AdiA i Cafè Central.
Llegiu l’entrevista que Jaume C. Pons Alorda publica a Nació Digital: dom.cat/19ly
Una Felicitat imposada, de Denise Desautels. Un meravellós récit en què Desautels, en un prodigiós exercici estilístic, descriu l’ambient familiar i social d’una nena orfe en el Mont-real dels cinquanta, conservador i engolidor. La Felicitat (en majúscula) és l’objectiu a aconseguir —encara que tot sigui una ficció que la mare imposa. Un llibre excepcional, que publica LaBreu a la seva col·lecció La intrusa.
Llegiu l’entrevista que Jaume C. Pons Alorda publica a Núvol: dom.cat/19tj
L’IGNORANT, de Ph Jaccottet
Aquest és un dels llibres més significatius de Jaccottet, i marca el pas de la seva vida urbana de París, a la vida silenciosa de Grignan. Vindria a ser com la «pràctica» de les «teories» exposades a El passeig sota els arbres.
Lleonard Muntaner acaba d’incorporar-lo al seu catàleg, coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre, Sant Jeroni).
M del Mar Oliva en parla a Sonograma: dom.cat/10b9
Esteve Plantada a Nació digital: dom.cat/12ns
Antoni Serra comenta el llibre amb entusiasme a Última Hora 6 nov. 2016.
Xavier Vidal (NoLlegiu) diu el poema L’ignorant: dom.cat/12uy
Àngels Moreno al Diari de València: http://diarivalencia.com/la-poesia-es-una-veu/
Anna Guitat en parla a la seva Tria Personal (Canal 33) del 8/2/17: http://dom.cat/15hs
Lluís Servera: La ignorància inquieta. Bona Pau #768. Montuïri, febrer 2017.
Xavier Serrahima: Racó de la paraula: dom.cat/19ut
SONOGRAMA em dedica un especial (#30, abril 2016)
La revista de cultura musical Sonograma (sonograma.org) em dedica un especial, sota el lema Poesia i Vida. Hi han col·laborat: Joaquim Carbó, Denise Desautels, Feliu Formosa, Jordi Marrugat, Jaume C. Pons Alorda, Víctor Sunyol, Dolors Udina, Pau Vadell i Antònia Vicenç. Les il·lustracions són de Pilar Abad i les fotografies actuals de Sara del Valle.
Els DIARIS de Jules Renard
Amb el títol d’Els burgesos són sempre els altres, Edicions Sidillà acaba de publicar la selecció i traducció que he fet del Journal (1887-1910), de Jules Renard. Les més de mil pàgines han estat reduïdes a unes tres-centes, i en elles es nota el verí Renard, i la preocupació per l’estil. De fet, el gran problema de l’autor al llarg de la seva vida va ser superar el trauma de la infantesa que havia exposat a Pèl de panotxa. Amb la cnsciència d‘estar escrivint una obra important.
M. del Mar Oliva, a Sonograma: dom.cat/t8j
Eva Piquer, a l’Ara: dom.cat/tg1
Jordi Nopca, a l’Ara Llegim: dom.cat/u3m
Eva Vázquez, a l’Avui: dom.cat/u1v
Esteve Plantada, a Nació Digital: dom.cat/u3h
Jaume C. Pons Alorda, a Núvol: dom.cat/u3e
Xavier Serrahima, a Llibreria de guàrdia: dom.cat/uw7
Alfred Mondria, a Trapezi: dom.cat/w8u
ENTREVISTES recents:
Jaume C Pons Alorda, a Núvol: dom.cat/n1l
Anna Ballbona: dom.cat/olz
PLUJA, nou llibre de poemes
AdiA, l’editorial de poesia que en Pau Vadell ha creat amb seu a Calonge (Mallorca), pubica en la seva col·lecció Óssos de sol algns dels meus darrers poemes sota el títol de Pluja. Es tracta d’un llibre amb dues parts: Microgrames, que aplega els textos escrits a propòsit del treball conjunt que des de fa tres anys anem fent amb l’artista visual Alícia Casadesús, i Looren, tres llargs poemes de reflexió, amb un rerefons autobiogràfic.
Laura Basagaña: dom.cat/n6e
Montse García-Ribas: dom.cat/nao
Manuel Rodríguez-Castelló: dom.cat/tg0
Joan Duran: dom.cat/ncr
Lluís Servera: BonaPau, novembre 2015 (Montuïri, Mallorca)
Meritxell Cucurella-Jorba: dom.cat/oxq
D.Sam Abrams: Avui, 16 /I/2016
DUES NOVES TRADUCCIONS DE PHILIPPE JACCOTTET
Coincidint amb el norantè aniversari del poeta, Días Contados publica la traducció d’un dels textos capitals per entendre la poesia de Jaccottet: El passeig sota els arbres, i Cafè Central s’ha volgut sumar a la celebració amb la publicació d’una plaquettte amb Quatre madrigals.
A poc a poc anem completant la traducció al català de les principals obres de Jaccottet. A la primavera, Lleonard Muntaner publicarà L’ignorant, un dels llibres de poemes capitals del poeta.
PÈL DE PANOTXA, un clàssic, ara tornat a traduir
La traducció de Pèl de panotxa, de Jules Renard, ja és al carrer. A Edicions Sidillà van per feina, i en poc de dos mesos han exhaurit una edició, i ja van per la segona. La novel·la, formada per 48 capítols breus, explica les peripècies d’un adolescent en la França rural del dinou, i descriu la malíssima relació que en Panotxa sostè amb els components de la família: una mare que l’odia, un pare que mira cap a una altra banda i dos germans que l’ignoren i menystenen. En aquest ambient, la vida del protagonista esdevé un malson continuat, del qual en vol escapar i no pot. La rebel·lió s’insinua al final, quan en Panotxa vol emancipar-se i trencar tots els vincles amb aquells personatges que no l’estimen.
Novel·la autobiogràfica d’un dels més grans escriptors francesos. Una meravella.
Dilluns 30 de març va ser presentada a Jaimes per l’editor Xavier Cortadellas.
Avui: dom.cat/tg4
Time out: dom.cat/tg3
Pont d’Enseula: dom.cat/tg5
LECTURES A MONT-REAL I QUEBEC
Dins el cicle «Les poetes de l’Amérique Française», els passats 8 i 9 de desembre van tenir lloc a la capella del Musée de l’Amérique Francophone de la ciutat de Quebec i a la Maison de la culture du Plateau Mont-Royal de Mont-real dues lectures de poemes, fetes en francès i català: dom.cat/nan
http://dom.cat/fm1
http://dom.cat/fm0
La sèrie «Les poètes de l’Amérique française» pretén difondre les obres més essencials de la poesia actual, quebequesa i francòfona, presentant espectacle literaris que integren la poesia, la música i l’art líric.
Cada recital constitueix un esdeveniment únic i total, al servei d’una obra que es fa accessible a través d’un diàleg artístic fervorós.
En la presentació de les dues sessions, Denise Desautels va llegir aquest text:
En quelques notes / Depuis l’aube. Au moment de la première lumière
«Dans sa voix, du dépouillé, du bref, du fragile, et pourtant du profond, du grave, du tranchant — comme une lame parfois, on dirait. Quelques traits vifs seulement sur fond blanc de feuille, car écrit le poète «Dire / anéantit / le poème. // Lente / blessure / de la langue».
Le poème contre — mais aussi bien avec — le «radical silence de dieu», la clameur de ce silenci.
Le poème pour «loger
[c]
e silence» quelque part. Dans un «Solstice d’hiver» par exemple. Et le doute, et l’inquiétude avancent, car tout imperceptiblement tremble et frémit, tout se trouble. Dehors. Dedans surtout. Le silence n’est jamais que silence ni la lumière que lumière.
Le poème entre ombre et lumière, avançant dans l’ombre vers la lumière, préoccupé, absorbé par la question sans cesse reposée de leur réconciliation. Depuis toujours énigme, péril, brouillard, lueur obscure, lucidité extrême, mirage, mouvement aussi, la lumière à chaque aube recommence. Mystérieusement vivace.
Le poème devant le vide ou devant la dévorante obscurité du monde. De soi. Depuis toujours en quête de pensée, de langage. Ce qui rendra possible l’«instant de joie», la beauté.
Le poème approchant, soulevant, façonnant l’indécidable lumière, donnant patiemment forme à son architecture.
Le poème lui-même, aveuglante ou illuminante architecture. Concrète, sonore jusque dans son silence — manière John Cage —, découpée en page-miroir, en paysage, en tableau, en clair-obscur — manière Georges de La Tour ou Caravaggio. En «lieu du regard», en lieu du séjour, en lieu du silence. Car «[s]eul le vide de la langue peut être dit — cet insupportable silence.» À la fois, «miroir et mémoire».
Le poème contre l’exil, comme résistance au désert, à la fuite. Dans un sans dieu sans ciel, ce vers de lumière franche : «Le poème, la voix même du poème — non pas point final mais ouverture.»
Dans la voix du poète se pressent nombreuses les voix de celles et ceux qu’il a traduits, qu’il cite ou à qui un poème est dédicacé. Voix qui l’accompagnent ; qu’il accompagne. Celles, parmi d’autres — solitaires comme la sienne —, de Jabès, Jaccottet, Char, Brossard, Bobin, Valverde, Zambrano, Collobert, Krähenbühl, Beausoleil, Mongeau, Guillén, Pizarnik, Régimbald. Le poème. Le voici. Ou plutôt en voici quelques-uns.»
SENSE TU, MAI NO HAURIA MIRAT TAN AMUNT
Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt és el darrer llibre de la poeta Denise Desautels. Publicat al 2013 per Noroît, i guanyador del Grand Prix Quebecor del Festival de Trois Rivières (octubre 2014), acaba de ser publicat dins la col·lecció Balbec, en una coedició de Cafè Central i Llibres del Segle. En el text, d’una bellesa extrema i d’una intensitat màxima, els records evoquen i barregen -sense cronologia precisa- les relacions i contradiccions familiars i socials, l’art i l’escriptura, la moral i els costums, la política i l’economia, la quotidianitat, en un lloc concret (el parc Lafontaine de Mont-real) i en un país (el Quebec dels darrers seixanta anys) que, per tants motius, ens és del tot proper i estimat. El dijous 13 de novembre va ser presentat per Laura Borràs, a la Llibreria Jaimes de Barcelona.
![10408080_1015795291779322_4356785496382737916_n[1]](http://www.antoniclapes.com/wp-content/uploads/2012/03/10408080_1015795291779322_4356785496382737916_n1.jpg)
![13152_1018237121535139_647325278443680281_n[1]](http://www.antoniclapes.com/wp-content/uploads/2012/03/13152_1018237121535139_647325278443680281_n1.jpg)
Vegeu: http://dom.cat/fmo
Per escoltar la lectura de poemes de Denise Desautels dins el cicle «Dilluns de poesia a Arts Santa Mònica»: http://dom.cat/f5z
NO T’ANGOIXIS PER LES MEVES LLÀGRIMES
Amb la divisa de No t’angoixis per les meves llàgrimes, l’espectacle que aplega textos extrets de Tomba de Lou, de Denise Desautels, ja ha començat a rodar, amb les actrius Odile Arqué, Nú Miret i Mireia Vidal-Conte, i l’acompanyament del músic de jazz Paolo Tomaselli. Girona l’ha acollit dins el cicle Poesia Ara (4 d’octubre) i el 12 de novembre, es va poder veure a Barcelona, a la sala Diagonal de l’Institut Ramon Llull, a propòsit de la vinguda de la poeta quebequesa a la ciutat. Coincidint amb la seva vinguda, el 13 de novembre es va presentar Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt. I el 17 de novembre, i dins el cicle Dilluns de Poesia a Arts Santa Mònica, Desautels va fer una lectura pública de la seva obra.
La poeta també va donar una classe als alumnes de francès de la Universitat de Vic.
![1920166_1015791465113038_6503955439066084845_n[1]](http://www.antoniclapes.com/wp-content/uploads/2012/03/1920166_1015791465113038_6503955439066084845_n1.jpg)
L’ARCHITECTURE DE LA LUMIÈRE.
Amb una traducció extraordinària, deguda a Denise Desautels, s’acaba de publicar a Les éditions du Noroît L’architecture de la lumière.
Ha estat presentat a Mont-real (dins el Festival de la Poésie) i a París (dins el Marché de la Poésie).
Fragments del llibre (en català i en francès) han estat publicats a la revista «Terre à ciel»: http://dom.cat/g3n
El llibre ha estat ressenyat per:
Hugues Corriveau a Le Devoir (11 oct 2014): dom.cat/f25
Edward Dickinson Blodgett a «Faire feuille de ton silence» (Mont-real, 2014): http://dom.cat/f26
A LA LLUM DE L’HIVERN i RÈQUIEM, de Philippe Jaccottet
A la llum de l’hivern i Rèquiem, de Philippe Jaccottet ja són a les llibreries. Les primeres traduccions al català del gran poeta franco-suís, ja estan a l’abast, bellament editades (a L’obriülls de Lleonard Muntaner el primer, i el segon a Jardins de Samarcanda).
A la llum de l’hivern va ser presentat per Joaquim Sala-Sanahuja a la llibreria Jaimes de Barcelona el 10 de febrer de 2014, amb lectura de poemes d’Àgueda Ruiz (francès) i Odile Arqué (en català). Podeu llegir les paraules que vaig llegir sobre aquesta traducció: http://dom.cat/cdu
Han ressenyat A la llum de l’hivern: Maria del Mar Oliva a Sonograma: http://dom.cat/cdv
Jordi Nopca a l’Ara: http://dom.cat/cdz
Jordi Llavina a Núvol: http://dom.cat/ce0
Antoni Serra: Ultima hora (Palma), 16 de febrer de 2014.
Jordi Llavina a El Punt / Avui, 21 de març de 2014.
Jose, al blog de Laie: http://dom.cat/ce1
I un bell comentari, degut a Simona Skrabek: «“Parlar és fàcil”, apunta Philippe Jaccottet al poemari A la llum de l’hivern, perquè per regla general cal “
Rèquiem va ser presentat, juntament amb de ser només, de Víctor Sunyol, el 10 de març de 2014 a La impossible (Barcelona) i el 17 de març a l’Atlàntida (Vic), amb parlament de Pep Paré i lectura de poemes a càrrec d’Àgueda Ruiz i Montse Vellvehí.
Ha ressenyat Rèquiem: Maria del M Oliva a Sonograma: http://dom.cat/ce2.
Jordi Fernando, l’editor de Meteora, ha escrit: «Succeeix poques vegades, però, molt de tant en tant, quan passes els ulls damunt d’un text traduït t’adones que el traductor no només ha estat fidel a l’original sinó que l’ha sublimat en la llengua traduïda. Ho van fer Carner amb Dickens,… Riba amb Homer, Rilke i Poe i, també, Mallafrè amb Joyce. I avui m’ha semblat que tornava a succeir: advertir la meravella d’una traducció al català que no diré que millora l’original, perquè seria absurd, però sí que l’iguala i l’ennobleix. Avui he passejat pels Jardins de Samarcanda —aquest paisatge preciós de Cafè Central i Eumo Editorial— i he llegit «Rèquiem» de Philippe Jaccottet amb les paraules d’en Toni Clapes. El mestre suís pot estar tranquil. No ha pogut anar a raure a millors mans.» Els nois, amb els seus riures clars, / es remouen amb les carícies de l’aigua coronada d’or! […] / Boscos frescals ens divideixen, ens bressolen… / l’ocell més tardà calla… / Jo, sordament, / subsisteixo, trist…
CAL·LÍGRAF DEL SILENCI, un bell volum col·lectiu
Un centenar llarg d’amics (poetes, traductors, assagistes, novel·listes, filòsofs, artistes, filòlegs) residents als Països Catalans i a França, Itàlia, Quebec, Xile, Líban, Alemanya, Anglaterra, EUA, etc., van oferir-me, amb motiu dels meus 65 anys, un exemplar (peça única, en el doble sentit del mot) d’un llibre en què cadascú d’ells comenta un poema meu. Si voleu veure el PDF de Cal·lígraf del silenci, cliqueu aquí.
DENISE DESAUTELS escriu sobre L’arquitectura de la llum
La poeta quebequesa ha escrit un text poètic i d’alta qualitat sobre L’arquitectura de la llum. S’acaba de publicar a Visat, la revista digital de Literatura i Traducció del PEN català : http://dom.cat/ce4.
També, i per a la mateixa revista, Carles Camps ha escrit un text sobre la meva poesia: http://dom.cat/ce5
EN GUARET, amb Benet Rossell
Al llarg de vint-i-cinc anys, la col·laboració amb l’artista visual Benet Rossell ha estat una constant: llibres, performances, lectures, accions, etc. Ara acaba de sortir publicat el darrer treball conjunt: En guaret, un llibre amb vint-i-tres dibuixos de Benet i altres tants poemes meus, i un afinat epíleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Primera Impressió, de Sabadell, n’ha estat l’editor.
La poeta Esther Zarraluki ve fer una brillant presentació del llibre el passat dilluns dia 7 d’octubre de 2013 al bar Almirall, davant d’una nombrosíssima assistència. Aquest és el seu text, publicat a Sonograma: http://dom.cat/ce6
Així ho va veure el poeta Albert Tugues: http://dom.cat/ce7
El divendres 8 de novembre de 2013, el llibre va ser presentat a la galeria Palmadotze, (Masia Mas Pujó a Santa Margarida i Els Monjos). Enmig d’un ambient vibrant per les obres d’art exposades i per un públic molt atent, la poeta Sílvia Amigó va fer una intensa aproximació al llibre; http://dom.cat/ce8
AUSIÀS MARCH I EL SEU TEMPS
Els dimarts 8, 15, 22 i 29 d’octubre de 2013 vaig impartir el curs «Ausiàs March i el seu temps» a MXEspai (carrer Llibreteria 7). Durant quatre sessions vam esbrinar el context històric i cultural de Gandia i València dins del context europeu i vam analitzar els grans territoris de la poesia d’Ausiàs: l’amor, la mort i el Cant Espiritual.
LECTURA DE DENISE DESAUTELS A BARCELONA
El passat dia 22 d’abril de 2012 va tenir lloc a MXEspai una lectura de poemes de la poeta quebequesa Denise Desautels. Aprofitant un viatge-llampec de l’escriptora (que al matí va anar a la Facultat de Traducció de la UAB), una trentena d’assistents van omplir la magnífica sala de l’Espai per sentir la veu, el sentiment de la poeta i la potència dels textos de Tombeau de Lou / Tomba de Lou. Durant l’acte es va recordar la figura d’Isabel Núñez, que al juny de 2012 havia presentat la versió catalana del llibre amb un brillant text titulat Denise Desautels: el jardí de l’ànima, publicat en plaquette bilingüe per Cafè Central.
MUSÉE DE L’OS ET DE L’EAU, de Nicole Brossard
El Gall editor va publicar la traducció de Musée de l’os et de l’eau, de Nicole Brossard, un llibre de poemes complex, com tota la poesia de Brossard: textos amb una sintaxi que voreja els límits, amb belles associacions d’imatges i de mots provinents de l’alliberament de l’ inconscient, amb un discurs aparentment divers però del tot concentrat en els temes en què Brossard ha treballat al llarg de la seva obra: l’escriptura, la vida, l’univers de les dones, l’estranyament… De Brossard, ja havia publicat anteriorment la meva traducció d’Instal·lacions (Jardins de Samarcanda #35). Diu Paul Bélanger, l’editor de Noroît: «Le très beau recueil de Nicole Brossard, Musée de l’os et de l’eau (Noroît 1999, Grand Prix du Festival international de Trois-Rivières, réédité en 2008), est traduit en catalan par Antoni Clapés et publié chez El Gall Editor (Mallorca) dans la collection «Trucs i Baldufes» sous le titre Museu de l’os i de l’aigua«. Antoni Serra ha dedicat grans elogis al llibre, en la seva pàgina «La semana trágica» a Ultima Hora (21/5/2013) Roger Costa-Pau ha escrit sobre el llibre al suplement Cultura de l’Avui (5/IV/2013): http://dom.cat/cdw I Maria del Mar Oliva ha fet una esplèndida ressenya a Sonograma: http://dom.cat/cdt Els passats dies 28 i 29 d’abril vam presentar, conjuntament amb l’autora, la traducció al català de Museu de l’os i de l’aigua. El dilluns 28 d’abril a Barcelona, a la Llibreria Jaimes, i el dimarts 29 a Palma, a la Llibreria Quart Creixent.
POESIA A L’ORIENT
En les poques hores de durada del curs ha estat difícil traçar un mapa que dibuixés l’immens ventall de poètiques i sensibilitats espirituals que s’han expressat a Orient des de tots els temps. En aquest curs a MX Espai (en certa manera, una continuació dels anteriors Poesia i Mística, i Poesia i Filosofia) hem mirat d’atansar-nos a l’esperit de la poesia clàssica de l’Índia (els Uppanishads i el Bahavad Gita), de la Xina (els poetes Li Bai, Wang Wei i Du Fu, i el pintor Shitao) i del Japó (Ise, Bashô i Ryâki, i la cal·ligrafia). Repetirem l’experiència -amb més temps, però.
Assegut entre els bambús,
ben sol, toco la tiorba i canto, alhora.
Ignorat per tots, en el cor del bosc,
la lluna se m’atansa: claredat.
Wang Wei
L’ARQUITECTURA DE LA LLUM
La renovada editorial gironina Llibres del Segle va publicar fa uns mesos, dins la col·lecció Sèrie Culip, L’arquitectura de la llum, un nou llibre de poemes que recull l’obra escrita entre 2009 i 2011. Dividit en dues parts, La casa de la llum i L’aire de la solitud, el volum aplega uns quaranta poemes que exploren les relacions entre la llum, el silenci i l’escriptura. La idea és continuar (en) el camí emprès: indagar els límits, atansar-se al no-res: tractar d’habitar just a la llinda de la paraula / allí on la llum / és invisible / i tot esdevé visible. Frisar per desvelar el fons dels enigmes, per abandonar les ruïnes de tanta certesa. Escriure: l’escriptura — contra l’estranyesa de viure / contra la mort diferida.
Llegiu les paraules de l’editor, Roger Costa-Pau, abans del llançament del llibre: http://dom.cat/ceb.
El poeta Carles Hac Mor ha escrit aquest text filosòfic, un ver poema: «Aquest llibre teu, tan teu, m’ha anat bastint una mena de record d’allò que no he pogut recordar bé. Va més enllà de la poesia, el llibre, si més no ultrapassa el que correntment entenem per poesia. Fa una poesia que remet a allò inefable que roman en com i quan podríem haver entès quina cosa no materialitzada seria una poesia no escrita, només viscuda o desitjada, o simplement albirada. He viscut cada poema i cada conjunció de poemes del llibre com si aquest hagués estat escrit per un que remotament podria haver estat jo si jo no hagués esdevingut un altre, que, per això mateix, pot llegir els teus poemes com t’acabo d’explicar que els llegeixo.»
Diversos crítics i poetes han opinat sobre el llibre:
Carles Camps, a Núvol : http://www.nuvol.com/critica/antoni-clapesconstruir-la-llum/
Víctor Obiols a l’Ara : http://www.ara.cat/premium/llegim/Aquests-blaus-darrers-ombra_0_795520488.html
Jordi Llavina a l’Avui : http://costapauroger.blogspot.com.es/2012/11/veus-convidades-jordi-llavina.html
Anna Montero a Caràcters : «Mil i una llums»
Anna Carreras a Cultura/s de La Vanguardia, #558
Jordi Badiella a Sonograma : htpp://www.sonograma.org/art/
Mercè Climent a Diari Gran del Soberanisme : http://diarigran.cat/?p=11790
i, encara, l’entrevista de Jordi Llavina a ComRàdio : http://www.xarxaradio.cat/audio/37711
El llibre ha estat presentat a Vic (El Gravat), Barcelona (Llibreria Laie), Girona (Casa de Cultura, dins el XVIIè Festival de Poesia) i Terrassa (Amics de les Arts). El llibre ha estat traduït a l’espanyol pel poeta xilè Juan Carlos Villavicencio, i al francès per Denise Desautels.
Amb els poemes de La casa de la llum, l’artista Pilar Abad va fer una sèrie de vint-i-tres imatges meravelloses, precises, colpidores, que es van editar conjuntament amb els textos en format llibre (Primera Impressió, 2012), que va ser presentat a Sabadell (Aliança Francesa) i a Barcelona (MX Espai). Posteriorment, s’ha gravat un disc amb la veu de Montse Vellvehí i músiques de Mª Jesús Udina.
Doble premi per a la traducció de TOMBA DE LOU
La traducció del llibre de poemes en prosa Tomba de Lou de Denise Desautels (Jardins de Samarcanda #60 ha guanyat els Premis CAVALL VERD – Rafel Jaume 2012 (de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i el Mots Passants de la Facultat de Filologia Francesa de la UAB.
El 8 de juny de 2012, la poeta i el seu traductor van fer una lectura bilingüe de l’obra, en el marc del Marché de la Poésie de París.
![tomba-de-lou_9788497664011[1]](http://www.antoniclapes.com/wp-content/uploads/2010/11/tomba-de-lou_97884976640111.gif)
Doble premi, impensat, que hauria d’ajudar a fer conèixer i a difondre l’escriptura seminal d’aquesta extraordinària poeta quebequesa. Un llibre de dol(or) i de joia, alhora. Un retorn al plaer de la lectura.
Llegiu la ressenya que Isabel Núñez va fer de la presentació del llibre a Barcelona.
I la llarga, excel·lent reflexió que Antoni Riera ha escrit darrerement.
Llegiu, també, la Laudatio que Lluís Servera (membre del Jurat del Premi) va fer el vespre del lliurament.
A propòsit del Premis Cavall Verd, El Quadern d’Escola escrivia, al mes de març: «Premis Cavall Verd: Premi Josep M. Llompart al millor recull poètic en català publicat el 2011 a Francesc Garriga, per l’obra ‘Ragtime’ (Labreu Edicions). Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica publicada en català, a Antoni Clapés, per la seva traducció de ‘Tomba de Lou’, de Denise Desautels (Cafè Central, Jardins de Samarcanda). Premis per a Labreu i Cafè Central. Dues editorials petites, portades amb gust, amor, convicció i sacrifici. On són les grans editorials? On són quan es parla de feina ben feta? On són quan es parla de literatura? On són quan es parla de risc? On són quan es parla d’editors de vocació? On són? No hi són. Aquesta és la seva trista realitat. Sort en tenim dels petits i dels perifèrics. Són els que aguanten tot el pes de l’edició feta amb cara i ulls.»
Algunes notícies: http://dom.cat/cec http://dom.cat/ced http://dom.cat/cee http://dom.cat/cef http://dom.cat/ceg