NOTÍCIES – antoniclapes

2024:

Una peça literària extraordinària d’Eva Vázquez al PuntDiari/Avui (17 de juny de 2024)

Una excel·lent entrevista d’Assupció Maresme a Vilaweb (2 d’abril):

Publicació de Mirall fred del cel (AdiA edicions), que aplega tres llibres: Recosits, El vol del milà i En el silenci blau de la neu.

Publicació del volum Un instant que perdura (Raig Verd editorial), que recull —en una edició esplèndida— les aportacions dels autors en l’acte d’homenatge que se’m va fer a Santa Coloma de Farners el dia 11 de març de 2023, dins de Domini màgic.

2023:

Publicació (a Llibres del Segle) de la traducció —feta conjuntament amb Dolors Udina— de Schemblidas e s-schimas (Tremolors i escuma), poemes escrits en llengua romanx per la poeta Jessica Zuan. El llibre va guanyar el Premi Nollegiu 2024 de Traducció de Poesia.

Publicació d’Entre nature et rêve a Les Éditions de La Coopérative (Paris). El llibre aplega Recosits, El vol del milà i Riu brogent. Traducció de Mireille Gansel i Dolors Udina.

Retenir l’instant, l’éternité silencieuse d’une âme.
Écrire une poésie austère, sobre, essentielle – atteindre ce lieu où se rejoignent profondeur et surface.
Une poésie qui se dit à voix basse, tendue entre l’éternité et la fragilité du présent.
Immatérielle, elle se faufile entre le dit et le non-dit – comme un léger sommeil.
Des poèmes qui cherchent un endroit où habiter – le silence ou le vide des mots.
Des poèmes comme des graines de semence lancées dans l’air – à la recherche de l’autre.
Essaim effrayé – le poème émerge du silence en quête de mots qui cernent le silence.
Le poème effleure le silence avec la pointe des mots – réécrit dans le blanc de la page, entre les vers.
Le blanc souillé par le noir des lettres, comme une constellation de mots, une nuit d’été à la montagne, ou comme une partition de musique des idées ou des sens.
Ou le son – littéral – du silence.
Le non-son – l’absolu.

Publicació de la traducció de Per qui em prenc, de Lori Saint-Martin. LaBreu.

Homenatge de Gens Poetica dins el festival vinyolià Domini màgic, a Santa Coloma de Farners (11 de març de 2023). Una jornada memorable, inoblidable.

Lectura / qüestionari, a Vilaweb, amb Empar Sáez (Reversos): https://tuit.cat/iogcy

2022:

Publicació de la traducció de L’home de les tres lletres, de Pascal Quignard. Quid pro Quo.

Publicació de Converses i Fer les cartes amb Carles Hac Mor. Quid pro Quo.

Publicació de No cal repetir aquest instant (Obra Reunida, II) — Llibres dels Segle.

Traducció de D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, de Denise Desautels. LaBreu.

Traducció de Marges plens, de Pierre Chappuis. Lleonard Muntaner.

Publicació d’El vol del milà, amb vint poemes propis i vint imatges fotogràfiques d’Andreu Clapés.

Publicació de Et le soleil dans ta main (Éditions de La Cooperative, Paris, ), que reuneix Heimat i Allí on la llum, traduïts per Mireille Gansel i Dolors Udina.

Publicació de Recosits (vint-i-dos poemes, amb imatges degudes a Alícia Casadesús). Catàleg de l’exposició.

2021:

Traducció i tria de poemes de Mireille Gansel sota el títol La llàntia de l’espera. Lleonard Muntaner.

Premi PEN de traducció (2021) per la traducció d’El desert malva, de Nicole Brossard. Lleonard Muntaner.

Premi de la Crítica Serra d’Or (2021) per la traducció de Tel quel, de Paul Valéry.

Publicació de Riu brogent. Adia edicions.

Noves traduccions:

L’obratge lila de l’estepa, de France Mongeau, a Balbec.

Quadern de verdor, de Philippe Jaccottet, a Adia edicions.

Publicació d’Architectura luminii (L’arquitectura de la llum) traduïda al romanès per Corina Oproae. Pròleg de Dinu Flamând. Editura Scoala Ardeleana (Cluj-Napoca, 2021).

Dossier antològic de la meva poesia a la revista francesa de poesia Poezibao: https://tuit.cat/LqxuB

Algunes entrevistes recents, en mitjans d’àmplia difusió, han ajudat a difondre part del material publicat durant aquests darrers temps:

Anna Guitart em va fer una llarga i excel·lent entrevista a TV3, en el programa Tot el temps del món: https://tuit.cat/1ocrQ

Xavier Grasset em va fer una entrevista al programa Més 3/24 de tv3 https://tuit.cat/LTzxo, parlant de Clars, aquest matí, són els teus records.

Montserrat Serra publica una llarga entrevista a Vilaweb https://tuit.cat/W4sw2,

En el quart episodi de L’illa de Maians, presentat i dirigit per Bernat Dedéu, parlem de Tal qual, de Paul Valéry. https://tuit.cat/inbvJ

i a Ciutat Maragda https://tuit.cat/Aq94q

2020:

Les traduccions previstes per a l’any 2020 s’han acabat publicant a un ritme «normal», malgrat la pandèmia:

Tal qual, de Paul Valéry (Adesiara).

Ombres dibuixades, de Pietro Civitareale (Balbec).

Novenaris, de Remo Fasani (AdiA).

El meu cap és fort on l’altra dansa, de Martine Audet. Jardins de Samarcanda.

El desert malva, de Nicole Brossard. Lleonard Muntaner.

També s’ha publicat, a LaBreu, la segona edició de Clars, aquest matí, són els teus records (Obra reunida, I: 1989-2009), i la segona edició de Pluja, a AdiA.

2019:

Publicació de Heimat (suite helvètica). Poemes amb dibuixos de Pilar Abad.

Arca poètica: L’acció poètica d’Asuncion+Guasch sobre La casa de la llum, a Arts Santa Mònica.

Finestra sobre el buit: la reedició, en un sol volum, de Llavors abandonaries Greifswald, Destret i El viatger no sap. A La Garúa libros.

L’aurora insensata, de Diane Régimbald, a Balbec.

Microgrames. (Un projecte de quatre anys amb Alícia Casadesús, resumit en un volum esplèndid. Una joia de projecte i d’edició.

2018:

La dificultat de ser, de Jean Cocteau. A Quid Pro Quo.

La vida tranquil·la, de Margueritte Duras. Sidillà.

2017:

Arbre que s’allunyà. Poemes (2010-2016). A LaBreu. Premi Nollegiu de Poesia (2018).

Traducció d’Una felicitat imposada, de Denise Desautels. LaBreu, col. La Intrusa.

2016:

Aires, de Philippe Jaccottet. A Jardins de Samarcanda.

2015:

Pluja. Poemes (2010-2014), a AdiA, 2015.

Publicació d’I de sobte soc aquí, a punt de refer el món, de Nicole Brossard (assaig)

e silence» quelque part. Dans un «Solstice d’hiver» par exemple. Et le doute, et l’inquiétude avancent, car tout imperceptiblement tremble et frémit, tout se trouble. Dehors. Dedans surtout. Le silence n’est jamais que silence ni la lumière que lumière.
Le poème entre ombre et lumière, avançant dans l’ombre vers la lumière, préoccupé, absorbé par la question sans cesse reposée de leur réconciliation. Depuis toujours énigme, péril, brouillard, lueur obscure, lucidité extrême, mirage, mouvement aussi, la lumière à chaque aube recommence. Mystérieusement vivace.
Le poème devant le vide ou devant la dévorante obscurité du monde. De soi. Depuis toujours en quête de pensée, de langage. Ce qui rendra possible l’«instant de joie», la beauté.
Le poème approchant, soulevant, façonnant l’indécidable lumière, donnant patiemment forme à son architecture.
Le poème lui-même, aveuglante ou illuminante architecture. Concrète, sonore jusque dans son silence — manière John Cage —, découpée en page-miroir, en paysage, en tableau, en clair-obscur — manière Georges de La Tour ou Caravaggio. En «lieu du regard», en lieu du séjour, en lieu du silence. Car «[s]eul le vide de la langue peut être dit — cet insupportable silence.» À la fois, «miroir et mémoire».
Le poème contre l’exil, comme résistance au désert, à la fuite. Dans un sans dieu sans ciel, ce vers de lumière franche : «Le poème, la voix même du poème — non pas point final mais ouverture.»
Dans la voix du poète se pressent nombreuses les voix de celles et ceux qu’il a traduits, qu’il cite ou à qui un poème est dédicacé. Voix qui l’accompagnent ; qu’il accompagne. Celles, parmi d’autres — solitaires comme la sienne —, de Jabès, Jaccottet, Char, Brossard, Bobin, Valverde, Zambrano, Collobert, Krähenbühl, Beausoleil, Mongeau, Guillén, Pizarnik, Régimbald. Le poème. Le voici. Ou plutôt en voici quelques-uns.»

SENSE TU, MAI NO HAURIA MIRAT TAN AMUNT

Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt és el darrer llibre de la poeta Denise Desautels. Publicat al 2013 per Noroît, i guanyador del Grand Prix Quebecor del Festival de Trois Rivières (octubre 2014), acaba de ser publicat dins la col·lecció Balbec, en una coedició de Cafè Central i Llibres del Segle. En el text, d’una bellesa extrema i d’una intensitat màxima, els records evoquen i barregen -sense cronologia precisa- les relacions i contradiccions familiars i socials, l’art i l’escriptura, la moral i els costums, la política i l’economia, la quotidianitat, en un lloc concret (el parc Lafontaine de Mont-real) i en un país (el Quebec dels darrers seixanta anys) que, per tants motius, ens és del tot proper i estimat. El dijous 13 de novembre va ser presentat per Laura Borràs, a la Llibreria Jaimes de Barcelona.

Vegeu: http://dom.cat/fmo
Per escoltar la lectura de poemes de Denise Desautels dins el cicle «Dilluns de poesia a Arts Santa Mònica»: http://dom.cat/f5z

NO T’ANGOIXIS PER LES MEVES LLÀGRIMES

Amb la divisa de No t’angoixis per les meves llàgrimes, l’espectacle que aplega textos extrets de Tomba de Lou, de Denise Desautels, ja ha començat a rodar, amb les actrius Odile Arqué, Nú Miret i Mireia Vidal-Conte, i l’acompanyament del músic de jazz Paolo Tomaselli. Girona l’ha acollit dins el cicle Poesia Ara (4 d’octubre) i el 12 de novembre, es va poder veure a Barcelona, a la sala Diagonal de l’Institut Ramon Llull, a propòsit de la vinguda de la poeta quebequesa a la ciutat. Coincidint amb la seva vinguda, el 13 de novembre es va presentar Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt. I el 17 de novembre, i dins el cicle Dilluns de Poesia a Arts Santa Mònica, Desautels va fer una lectura pública de la seva obra.
La poeta també va donar una classe als alumnes de francès de la Universitat de Vic.

L’ARCHITECTURE DE LA LUMIÈRE.

Amb una traducció extraordinària, deguda a Denise Desautels, s’acaba de publicar a Les éditions du Noroît L’architecture de la lumière.
Ha estat presentat a Mont-real (dins el Festival de la Poésie) i a París (dins el Marché de la Poésie).

Fragments del llibre (en català i en francès) han estat publicats a la revista «Terre à ciel»: http://dom.cat/g3n

El llibre ha estat ressenyat per:
Hugues Corriveau a Le Devoir (11 oct 2014): dom.cat/f25
Edward Dickinson Blodgett a «Faire feuille de ton silence» (Mont-real, 2014): http://dom.cat/f26

A LA LLUM DE L’HIVERN i RÈQUIEM, de Philippe Jaccottet

A la llum de l’hivern i Rèquiem, de Philippe Jaccottet ja són a les llibreries. Les primeres traduccions al català del gran poeta franco-suís, ja estan a l’abast, bellament editades (a L’obriülls de Lleonard Muntaner el primer, i el segon a Jardins de Samarcanda).

A la llum de l’hivern va ser presentat per Joaquim Sala-Sanahuja a la llibreria Jaimes de Barcelona el 10 de febrer de 2014, amb lectura de poemes d’Àgueda Ruiz (francès) i Odile Arqué (en català). Podeu llegir les paraules que vaig llegir sobre aquesta traducció: http://dom.cat/cdu
Han ressenyat A la llum de l’hivern: Maria del Mar Oliva a Sonograma: http://dom.cat/cdv
Jordi Nopca a l’Ara: http://dom.cat/cdz
Jordi Llavina a Núvol: http://dom.cat/ce0
Antoni Serra: Ultima hora (Palma), 16 de febrer de 2014.
Jordi Llavina a El Punt / Avui, 21 de març de 2014.
Jose, al blog de Laie: http://dom.cat/ce1
I un bell comentari, degut a Simona Skrabek: «“Parlar és fàcil”, apunta Philippe Jaccottet al poemari A la llum de l’hivern, perquè per regla general cal “

Rèquiem va ser presentat, juntament amb de ser només, de Víctor Sunyol, el 10 de març de 2014 a La impossible (Barcelona) i el 17 de març a l’Atlàntida (Vic), amb parlament de Pep Paré i lectura de poemes a càrrec d’Àgueda Ruiz i Montse Vellvehí.
Ha ressenyat Rèquiem: Maria del M Oliva a Sonograma: http://dom.cat/ce2.
Jordi Fernando, l’editor de Meteora, ha escrit: «Succeeix poques vegades, però, molt de tant en tant, quan passes els ulls damunt d’un text traduït t’adones que el traductor no només ha estat fidel a l’original sinó que l’ha sublimat en la llengua traduïda. Ho van fer Carner amb Dickens,… Riba amb Homer, Rilke i Poe i, també, Mallafrè amb Joyce. I avui m’ha semblat que tornava a succeir: advertir la meravella d’una traducció al català que no diré que millora l’original, perquè seria absurd, però sí que l’iguala i l’ennobleix. Avui he passejat pels Jardins de Samarcanda —aquest paisatge preciós de Cafè Central i Eumo Editorial— i he llegit «Rèquiem» de Philippe Jaccottet amb les paraules d’en Toni Clapes. El mestre suís pot estar tranquil. No ha pogut anar a raure a millors mans.» Els nois, amb els seus riures clars, / es remouen amb les carícies de l’aigua coronada d’or! […] / Boscos frescals ens divideixen, ens bressolen… / l’ocell més tardà calla… / Jo, sordament, / subsisteixo, trist…

CAL·LÍGRAF DEL SILENCI, un bell volum col·lectiu

Un centenar llarg d’amics (poetes, traductors, assagistes, novel·listes, filòsofs, artistes, filòlegs) residents als Països Catalans i a França, Itàlia, Quebec, Xile, Líban, Alemanya, Anglaterra, EUA, etc., van oferir-me, amb motiu dels meus 65 anys, un exemplar (peça única, en el doble sentit del mot) d’un llibre en què cadascú d’ells comenta un poema meu. Si voleu veure el PDF de Cal·lígraf del silenci, cliqueu aquí.

DENISE DESAUTELS escriu sobre L’arquitectura de la llum

La poeta quebequesa ha escrit un text poètic i d’alta qualitat sobre L’arquitectura de la llum. S’acaba de publicar a Visat, la revista digital de Literatura i Traducció del PEN català : http://dom.cat/ce4.
També, i per a la mateixa revista, Carles Camps ha escrit un text sobre la meva poesia: http://dom.cat/ce5

EN GUARET, amb Benet Rossell

Al llarg de vint-i-cinc anys, la col·laboració amb l’artista visual Benet Rossell ha estat una constant: llibres, performances, lectures, accions, etc. Ara acaba de sortir publicat el darrer treball conjunt: En guaret, un llibre amb vint-i-tres dibuixos de Benet i altres tants poemes meus, i un afinat epíleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Primera Impressió, de Sabadell, n’ha estat l’editor.
La poeta Esther Zarraluki ve fer una brillant presentació del llibre el passat dilluns dia 7 d’octubre de 2013 al bar Almirall, davant d’una nombrosíssima assistència. Aquest és el seu text, publicat a Sonograma: http://dom.cat/ce6
Així ho va veure el poeta Albert Tugues: http://dom.cat/ce7
El divendres 8 de novembre de 2013, el llibre va ser presentat a la galeria Palmadotze, (Masia Mas Pujó a Santa Margarida i Els Monjos). Enmig d’un ambient vibrant per les obres d’art exposades i per un públic molt atent, la poeta Sílvia Amigó va fer una intensa aproximació al llibre; http://dom.cat/ce8

AUSIÀS MARCH I EL SEU TEMPS

Els dimarts 8, 15, 22 i 29 d’octubre de 2013 vaig impartir el curs «Ausiàs March i el seu temps» a MXEspai (carrer Llibreteria 7). Durant quatre sessions vam esbrinar el context històric i cultural de Gandia i València dins del context europeu i vam analitzar els grans territoris de la poesia d’Ausiàs: l’amor, la mort i el Cant Espiritual.

LECTURA DE DENISE DESAUTELS A BARCELONA

El passat dia 22 d’abril de 2012 va tenir lloc a MXEspai una lectura de poemes de la poeta quebequesa Denise Desautels. Aprofitant un viatge-llampec de l’escriptora (que al matí va anar a la Facultat de Traducció de la UAB), una trentena d’assistents van omplir la magnífica sala de l’Espai per sentir la veu, el sentiment de la poeta i la potència dels textos de Tombeau de Lou / Tomba de Lou. Durant l’acte es va recordar la figura d’Isabel Núñez, que al juny de 2012 havia presentat la versió catalana del llibre amb un brillant text titulat Denise Desautels: el jardí de l’ànima, publicat en plaquette bilingüe per Cafè Central.

MUSÉE DE L’OS ET DE L’EAU, de Nicole Brossard

El Gall editor va publicar la traducció de Musée de l’os et de l’eau, de Nicole Brossard, un llibre de poemes complex, com tota la poesia de Brossard: textos amb una sintaxi que voreja els límits, amb belles associacions d’imatges i de mots provinents de l’alliberament de l’ inconscient, amb un discurs aparentment divers però del tot concentrat en els temes en què Brossard ha treballat al llarg de la seva obra: l’escriptura, la vida, l’univers de les dones, l’estranyament… De Brossard, ja havia publicat anteriorment la meva traducció d’Instal·lacions (Jardins de Samarcanda #35). Diu Paul Bélanger, l’editor de Noroît: «Le très beau recueil de Nicole Brossard, Musée de l’os et de l’eau (Noroît 1999, Grand Prix du Festival international de Trois-Rivières, réédité en 2008), est traduit en catalan par Antoni Clapés et publié chez El Gall Editor (Mallorca) dans la collection «Trucs i Baldufes» sous le titre Museu de l’os i de l’aigua«. Antoni Serra ha dedicat grans elogis al llibre, en la seva pàgina «La semana trágica» a Ultima Hora (21/5/2013) Roger Costa-Pau ha escrit sobre el llibre al suplement Cultura de l’Avui (5/IV/2013): http://dom.cat/cdw I Maria del Mar Oliva ha fet una esplèndida ressenya a Sonograma: http://dom.cat/cdt Els passats dies 28 i 29 d’abril vam presentar, conjuntament amb l’autora, la traducció al català de Museu de l’os i de l’aigua. El dilluns 28 d’abril a Barcelona, a la Llibreria Jaimes, i el dimarts 29 a Palma, a la Llibreria Quart Creixent.

POESIA A L’ORIENT

En les poques hores de durada del curs ha estat difícil traçar un mapa que dibuixés l’immens ventall de poètiques i sensibilitats espirituals que s’han expressat a Orient des de tots els temps. En aquest curs a MX Espai (en certa manera, una continuació dels anteriors Poesia i Mística, i Poesia i Filosofia) hem mirat d’atansar-nos a l’esperit de la poesia clàssica de l’Índia (els Uppanishads i el Bahavad Gita), de la Xina (els poetes Li Bai, Wang Wei i Du Fu, i el pintor Shitao) i del Japó (Ise, Bashô i Ryâki, i la cal·ligrafia). Repetirem l’experiència -amb més temps, però.

Assegut entre els bambús,
ben sol, toco la tiorba i canto, alhora.
Ignorat per tots, en el cor del bosc,
la lluna se m’atansa: claredat.

Wang Wei

L’ARQUITECTURA DE LA LLUM

La renovada editorial gironina Llibres del Segle va publicar fa uns mesos, dins la col·lecció Sèrie Culip, L’arquitectura de la llum, un nou llibre de poemes que recull l’obra escrita entre 2009 i 2011. Dividit en dues parts, La casa de la llum i L’aire de la solitud, el volum aplega uns quaranta poemes que exploren les relacions entre la llum, el silenci i l’escriptura. La idea és continuar (en) el camí emprès: indagar els límits, atansar-se al no-res: tractar d’habitar just a la llinda de la paraula / allí on la llum / és invisible / i tot esdevé visible. Frisar per desvelar el fons dels enigmes, per abandonar les ruïnes de tanta certesa. Escriure: l’escriptura — contra l’estranyesa de viure / contra la mort diferida.

Llegiu les paraules de l’editor, Roger Costa-Pau, abans del llançament del llibre: http://dom.cat/ceb.
El poeta Carles Hac Mor ha escrit aquest text filosòfic, un ver poema: «Aquest llibre teu, tan teu, m’ha anat bastint una mena de record d’allò que no he pogut recordar bé. Va més enllà de la poesia, el llibre, si més no ultrapassa el que correntment entenem per poesia. Fa una poesia que remet a allò inefable que roman en com i quan podríem haver entès quina cosa no materialitzada seria una poesia no escrita, només viscuda o desitjada, o simplement albirada. He viscut cada poema i cada conjunció de poemes del llibre com si aquest hagués estat escrit per un que remotament podria haver estat jo si jo no hagués esdevingut un altre, que, per això mateix, pot llegir els teus poemes com t’acabo d’explicar que els llegeixo.»
Diversos crítics i poetes han opinat sobre el llibre:
Carles Camps, a Núvol : http://www.nuvol.com/critica/antoni-clapesconstruir-la-llum/
Víctor Obiols a l’Ara : http://www.ara.cat/premium/llegim/Aquests-blaus-darrers-ombra_0_795520488.html
Jordi Llavina a l’Avui : http://costapauroger.blogspot.com.es/2012/11/veus-convidades-jordi-llavina.html
Anna Montero a Caràcters : «Mil i una llums»
Anna Carreras a Cultura/s de La Vanguardia, #558
Jordi Badiella a Sonograma : htpp://www.sonograma.org/art/
Mercè Climent a Diari Gran del Soberanisme : http://diarigran.cat/?p=11790
i, encara, l’entrevista de Jordi Llavina a ComRàdio : http://www.xarxaradio.cat/audio/37711

El llibre ha estat presentat a Vic (El Gravat), Barcelona (Llibreria Laie), Girona (Casa de Cultura, dins el XVIIè Festival de Poesia) i Terrassa (Amics de les Arts). El llibre ha estat traduït a l’espanyol pel poeta xilè Juan Carlos Villavicencio, i al francès per Denise Desautels.

Amb els poemes de La casa de la llum, l’artista Pilar Abad va fer una sèrie de vint-i-tres imatges meravelloses, precises, colpidores, que es van editar conjuntament amb els textos en format llibre (Primera Impressió, 2012), que va ser presentat a Sabadell (Aliança Francesa) i a Barcelona (MX Espai). Posteriorment, s’ha gravat un disc amb la veu de Montse Vellvehí i músiques de Mª Jesús Udina.

Doble premi per a la traducció de TOMBA DE LOU

La traducció del llibre de poemes en prosa Tomba de Lou de Denise Desautels (Jardins de Samarcanda #60 ha guanyat els Premis CAVALL VERD – Rafel Jaume 2012 (de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i el Mots Passants de la Facultat de Filologia Francesa de la UAB.

El 8 de juny de 2012, la poeta i el seu traductor van fer una lectura bilingüe de l’obra, en el marc del Marché de la Poésie de París.

Doble premi, impensat, que hauria d’ajudar a fer conèixer i a difondre l’escriptura seminal d’aquesta extraordinària poeta quebequesa. Un llibre de dol(or) i de joia, alhora. Un retorn al plaer de la lectura.
Llegiu la ressenya que Isabel Núñez va fer de la presentació del llibre a Barcelona.
I la llarga, excel·lent reflexió que Antoni Riera ha escrit darrerement.
Llegiu, també, la Laudatio que Lluís Servera (membre del Jurat del Premi) va fer el vespre del lliurament.
A propòsit del Premis Cavall Verd, El Quadern d’Escola escrivia, al mes de març: «Premis Cavall Verd: Premi Josep M. Llompart al millor recull poètic en català publicat el 2011 a Francesc Garriga, per l’obra ‘Ragtime’ (Labreu Edicions). Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica publicada en català, a Antoni Clapés, per la seva traducció de ‘Tomba de Lou’, de Denise Desautels (Cafè Central, Jardins de Samarcanda). Premis per a Labreu i Cafè Central. Dues editorials petites, portades amb gust, amor, convicció i sacrifici. On són les grans editorials? On són quan es parla de feina ben feta? On són quan es parla de literatura? On són quan es parla de risc? On són quan es parla d’editors de vocació? On són? No hi són. Aquesta és la seva trista realitat. Sort en tenim dels petits i dels perifèrics. Són els que aguanten tot el pes de l’edició feta amb cara i ulls.»
Algunes notícies: http://dom.cat/cec http://dom.cat/ced http:

[c]