Alta Provença (1998-2004) – 1ª edició: Pagès editors. Col•lecció La Suda, núm. 90. Lleida: 2005.
la veritat sense casa
itinerari de la consciència – aquesta escriptura
dir la dificultat de ser – de l’ésser
escriure el conflicte d’escriure
bandejar tota temptació de mimesi
sol – el mot nu que diu el silenci
esmotxar poemes – a penes
deseixir-se – desaprendre
cercar l’essencial de l’essència
comprendre que la profunditat rau a la superfície
renunciar a la claredat per diàfan
no fer el poema perquè el poema ja és
no dir la llum perquè la llum existeixi
la immobilitat – per fer-ho tot
crear una llengua autònoma – intraduïble
cercar confluències – esquivar influències
la lentitud – la durada
la paraula – el buit
en el gran silenci del bosc – en la llum blanca de la pedra
V
El silenci abrusador de la paraula
i la callada ombra de l’absent:
llengües de foc, remoreig
de l’aire en l’aire.
S’esquinça
el vel del temps.
VI
Camí solitari d’espígols
i romanins marcits:
el mur atrapa el reflex
del silenci, l’heura evoca
la possibilitat del mot.
Glaçada
llum de lluna.
XXI
El poema t’habita
des de sempre.
L’escrius
el buides de paraules
per allotjar-hi el silenci.
XXIII
Que el poema sigui
com un revelar-te, com un llampec
que encega uns instants:
just
per percebre l’absent.
Foscor, immobilitat: futur anterior.
Res ja no serà com abans:
aquest imperceptible canvi.
Un foc interior t’abrusa:
l’afany d’esdevenir l’altre
de ser l’ altre.
XXIV
El liquen avança i envelleix
al mateix ritme que (s’)anorrea
la pissarra on habita.
Desolació.
XXV
Solitud, destret: signes
que la vida t’ofrena
tan sols
per saber que segueixes essent.
Obstinat dolor del record.
Viure sense passat ni futur.
Tot just sabent que ets
el somni d’un déu
despietat.
El viager no sap
Dir anorrea el poema.
Lenta ferida de la llengua.
Newgrange
signes pedra diuen
el més enllà sense dir-lo
el túmul cela un raig de llum
que un cop a l’any
per uns instants
fa visible l’interior
les ànimes que habiten
la memòria dels (a)déus
només la cambra de la mort
ot hostatjar la llum
només la llum pot dir el món
perfer-lo cada dia
com un afany extrem:
inexpressable