III
T’exilies
en la llengua de l’estranyament:
escrius.
Indicis, fragments.
Tan sols
allò no dit
pot acollir la teva escriptura.
IV
Llum malalta
entre la boira:
mots no dits.
El so de la boira
damunt la terra glaçada:
sentiment del passat.
El passat enfront,
la boira-paisatge.
El so de la boira.
En la bellesa de l’atzar
la torre on habitar, als vorals del riu,
el nom figurat que encela l’entenebriment,
la voluptat del foc i la flama
Fremir de molses:
l’impossible alè
del traspàs.
Ser, anar sent
en el temps: el temps
del passat present.
¿Cal dir-lo, el no-res?
(Aquest no res que a penes si és.)
Balbuceges, i el mot
davalla
per entre balbes mans
que la boira esborra:
impronunciable.
(El poema que has acabat:
la pàgina en blanc.)
Esborres
tot escrivint el silenci
i ets full blanc
sense ombra,
murada que sagna (sempre):
afany de ser un altre. L’altre.
La fina ratlla de l’horitzó ratlla l’oblit:
somni etern d’un instant sostret.
Illots de núvols, marees. L’horitzó
és la memòria de l’oceà.
Arena roja amb cossos extenuats: parracs sense ànima
pàgines esquinçades del Llibre
que un déu d’oblit sense pietat va abandonar.
Bette, Herr. Wir sind nah.
Prega Senyor sí pregapregaprega: som a prop
a tocar del teu no-res. Ulls i boca ben oberts.
El cos en escorç.
La paüra.
(J.A.V.)
Bladars infinits
i el vol de la cornella
nadie me espera
asclant l’ombra rossa.
Silenci ferit de sempre.
Avui.
‘