Pluja – Edicions AdiA. Col. Óssos de sol #12. Calonge (Mallorca): 2015.
Pluja
Pluja sense sòl: simplement pluja
damunt l’inexpressable absent
damunt el cant obscur del poeta.
Pluja.
Sense sostre
ets pluja — tu també.
I
No és l’aigua qui apaivaga la set:
és la set mateixa qui sadolla.
II
Llum de desert — llum deserta :
nodreix-te d’aquesta llum
i de l’inabastable no-res.
III
Treballar en la frontera, al caire del mapa — l’enigmàtic
camí del dir de les paraules, del pensament.
Del fer.
IV
Enllà del límit
tan sols l’udol.
V
Mur escrostonat ple d’esquerdes
i de signes il·legibles
blanc maculat pel temps — pura runa d’experiències
com una bellesa covada rere capes d’aflicció
oh, música de l’ànima!
com batega l’alè d’una vida més alta
dessota la crueltat del record!
VI
Confondre’s amb la neu:
ser floc que el migdia ha de tornar líquid.
Confondre’s amb el paisatge:
esvanir-s’hi per perdurar.