Sobre Escrit en Fulles de te. Albert Ràfols- Casamada
ESCRIT EN FULLES DE TE
Aquests textos que ens ofereix Antoni Clapés, delicadament escrits en fulles de te, són el resultat de molts anys de lectura i amor a les lletres. Una autèntica passió traspua per tots ells. Vénen a ser un dietari sense dates a través de les notes del quals se’ns donen, despullades d’allò circumstancial que pot haver-les motivat, les reflexions, les idees, gairebé les obsessions, que ocupen el seu pensament, que de vegades el turmenten.
Hi ha un tema central: la reflexió sobre l’escriptura, sobre l’acte i el producte –el text–, com a equivalent i justificació del viatge per la vida: «L’escriptura, la passió. La vida.» Triple i unitària relació: equivalència. Però les seves reflexions no es limiten a aquest tema. Hi ha tot un seguit de consideracions morals sobre l’actitud a prendre –la que ell pren o es proposa de prendre- enfront de les coses: propòsits de conducta d’un reiterat vitalisme que intenten, possiblement, equilibrar el seu afany de lectura.
Sota una aparent serenitat trobem, però, el reflex d’una lluita interna, en aquests escrits. Sovint són unes reflexions que voldrien ser únicament teòriques, però que acaben sent gairebé confessions íntimes. I això és, al meu entendre, el que dóna un aleteig especial a aquests breus fragments, nascuts al capdavall del dia, en aquella hora de recolliment i confrontació amb un mateix, quan tenim la sensació d’haver arribat momentàniament a port, després dels embats del dia.
Hi trobem també embrions de poema. Idees, impressions, que sense gaire cosa més podrien transformar-se en poema, perquè potencialment la poesia ja hi és. Reflexions sobre el pas del temps, l’amistat, les relacions humanes; el plaer d’uns moments de pau, a la nit, de cara al paisatge que endevina, mentre l’acompanya la música; reflexions sobre la mort… Car, en aquests breus textos, tot hi és present. Sense crits, sense cap gest de grandiloqüència, va dient-nos les seves veritats, en les quals el jo anirà discretament entre parèntesis per fer-les generals, però sense deixar de ser seves: resultat de la pròpia experiència.
Antoni Clapés, home de llibres i de lletres, sap fer de la lectura acte vital, i de la vida, text o lectura, per a ell i per als altres. Per a nosaltres, que tenim ara aquests concisos, cenyits i bategants textos entre les mans.
ALBERT RÀFOLS-CASAMADA
(del pròleg a Escrit en fulles de te, 1986)