Sobre in nuce. Sam Abrams

EL POETA DAVANT EL REPTE DEL SILENCI

‘

Encara que, per qüestions de discreció, la part més visible de la vasta activitat literària i cultural d’Antoni Clapés sigui la seva tasca d’editor, activista i traductor, el veritable centre nerviós és la seva obra poètica, una obra excel•lent que fins ara no ha estat prou valorada en el seu conjunt.

L’obra poètica de Clapés és d’una coherència interna i externa extremes, on cada llibre representa una nova singladura en un camí ètic i estètic ascendent. I el mes de març passat, el nostre autor ens va oferir in nuce, ara per ara el darrer tram de l’ambiciós i exigent camí que ha anat obrint a la poesia catalana. Ara bé, aquest camí arrenca d’un punt ben exacte: una reflexió metapoètica i en profunditat sobre el silenci, el valor del silenci, com el de la natura, i sobre el propi llenguatge del discurs poètic i la greu responsabilitat ètica i estètica del poeta quan trenca el silenci per donar pas al seu discurs.

En aquest sentit, com a poeta, Antoni Clapés es declara, per una banda, hereu del Wallace Stevens tardà de “poetry is the subject of poetry” i el Paul Celan de la refundació de la llengua alemanya després dels abusos perpetrats pels nazis durant la Segona Guerra, i, per l’altra banda, company de poetes coetanis com Vicent Alonso o Víctor Sunyol, que han estat pràcticament els únics en seguir també aquesta línia de recerca poètica. La nostra lectura crítica del llibre haurà de començar, per força, amb un valoració del llibre en si com a objecte, com a continent, perquè les característiques de l’edició no són pas fruit de l’atzar sinó l’intent de completar el sentit del llibre anant més enllà de límits del llenguatge verbal. En això, el llibre participa d’una doble filiació: el gust modernista pel llibre com a objecte d’art, i el gust avantguardista per abraçar més d’un art a cada intervenció. D’aquesta manera, el to suau de beix a la portada representa la voluntat no ostentosa de la personalitat del poeta; el magnífic motiu artístic de Kirsa Andraesen, titulat “Immens és el silenci”, ens remet a un dels temes principals del llibre; i, el text de Víctor Sunyol que clou el volum és una resposta poètico-expositiva a la lectura dels poemes de Clapés i serveix de pedal celest per allargar l’efecte del conjunt. També, les cites de John Cage i Georg Trakl que encapçalen, respectivament, el llibre com a conjunt i la quarta part, compleixen una doble funció. A més de plantejar el tema comú del silenci i el no-res, la cita de Cage ens fa saber, indirectament, que el ritme dels poemes de Clapés miren d’imitar el músic nord-americà, mentre la cita de Trakl ens indica que el nostre poeta vol anar més enllà de la lògica discursiva habitual en el discurs poètic. “La casa on habites”, el primer poema del conjunt que, a més, constitueix la primera part del llibre, conté una sèrie de reflexions crucials que funcionen com a punt de partida: la impossiblitat de posseir el món que ens envolta; la irrealitat de les nostres vides; l’escriptura com a locus standi des d’on arrelar a la vida; l’eliminació de tot allò que sigui sobrer per arribar a l’essencial; i, la constant recerca humana dels límits en tot ordre de coses. Després d’aquest pòrtic entrem dins el gruix del llibre, una seqüència de trenta-dos poemes breus dividida en quatre parts (3, 11, 16 i 2) que dibuixen un arc perfecte que pauta la tensió lírica del text. En la part central del llibre Clapés, amb un discurs extraordinàriament equilibrat entre conceptualització i lirisme, constata la seva visió de la vida i la seva visió de la funció de la poesia, evitant, a tot moment, el risc de l’excés personalista o retòric. Per Clapés la vida té, d’entrada, un punt d’il•lusori i alienant perquè és un gran flux bergsonià continu on tot passa i res roman. És un camí que fem i que alhora ens fa, mentre, sobre la marxa, intentem acordar acció i reflexió per trobar, per molt fràgil que sigui, un sentit d’identitat, d’ordre i de permanència.

En aquest món tan canviant i efímer, la poesia, pel nostre autor, s’esdevé la cosa més autènticament “real”. És una eina cognitiva de primera magnitud que ens permet penetrar fins al fons els constants dilemes humans. Té la funció d’ajudar-nos a articular o vertebrar les nostres sensacions, la nostra memòria i els nostres sentiments, altrament caòtics i informes. Si som verb, com volia Unamuno, la poesia és la forma més alta del nostre ésser en el món. I la poesia és, segons el nostre poeta, una de les poques formes de permanència perquè dir és fer i fer és fundar com volia Hölderlin. Amb els dos temes com a trama i ordit, a in nuce Antoni Clapés ha construït un llibre cenyit, subtil, delicat, substanciós, intens, emocionant, i original en els seus plantejaments estètics i formals. A més, in nuce fa els honors als dos sentits de l’expressió llatina, el tradicional que vol dir “en essència”, i el sentit de “compendi” que li va donar Adorno a Mínima moràlia.

Curt i ras: un dels millors llibres de l’any i un bon antídot als excessos personals i artístics tan de moda. Una bona lliçó moral, intel•lectual i poètica.

D. SAM ABRAMS
(publicat a Caràcters núm. 13)

TORNAR